dijous, 9 de febrer de 2017

Guiatges BTT A per les muntanyes del Cap de Creus

El dia 9 de Febrer del 2017 vam fer els guiatges de muntanya amb btt de la classe A.
La ruta va ser des de l’insti fins a punta Falconera passant pels Grecs, des de punta Falconera fins al Puig alt passant per cap Norfeu i acabant al mas d’en Causa. Després del mas d’en Causa vam anar al poblat Visigotic i llavors al mirador, on al final no hi vam pujar.
Vam tornar a l’insti passant pel Passeig Marítim de Roses. Va ser una ruta molt dura però molt divertida perque hi havien corriols molt xulus i el paisatge era genial. Feia bon dia però hi havia vent en contra a la pujada del Puig alt.
El vent matava molt en les pujades perque venia de cares. La majoria de les baixades van ser per corriols i algunes per pista i algunes per asfalt.
Els guies que ens van portar ho van fer molt bé per ser la primera vegada que conduien el grup en bici.

Text: Jim Stam



Tarteres i grimpades!!!

Avui, dijous 9 de Febrer, els de la classe de la B hem anat a fer tarteres i grimpades al Puig de Queralbs i al Puig Saquera.
Ha estat un ruta força dura, ja que nomes començar fèiem 380 metres de desnivell. El terreny era molt rocós i amb moltes punxes, tot hi així el dia ens ha acompanyat molt bé, ja que feia sol amb una mica de vent que refrescava els nostres cossos i ens baixava la temperatura corporal.

El gran esforç físic de la primera pujada, ja ha deixat a molts alumnes sense aigua i això perjudicava molt al grup i a ells. Hem seguit pujant per una pujada força pronunciada i això ha fet que quan arribàvem a dalt molts estàvem esgotats.
Hem arribat a on es trobaven les tarteres. Quan hem arribat, en Xavi ens ha tornat a explicar la posició correcta per si teníem algun dubte. Al primer en baixar efectivament ha estat en Xavi, en un tres i no res estava a baix: "l'spiderman" li diguem.
A tots els hi ha agradat i molts han repetit. Al segon intent, el jovent ja havia agafat la pràctica i ja feien grans salts en comptes de fer petites passes. Ha sigut una molt bona experiència! Qué sense dubte tornaríem a repetir.

Seguíem pujant muntanya cap a dalt i ens trobem la segona tartera, aquesta una mica més llarga i amb rocs més grans. Aquesta només l'han fet alguns quants, ja que la pujada que havies de fer per poder tornar a on es situaven les motxilles era dura i patinava bastant degut a les roques, per això molts no l'han fet. Encara ens quedava molt camí per arribar al nostre destí.

Cap a la 1:30 hem arribat al lloc on havíem de grimpar. Grans roques que s’interposaven entre nosaltres i el nostre final. Hem fet quatre trams de grimpades, on les dos últims ja eren més complicats que les dues primeres.

Quan hem arribat a dalt no hi havia camí, el camí l’havíem d'anar obrint nosaltres amb les nostres passes. Cada pas que fèiem era una guerra entre punxes i matolls que a penes et deixaven fer dues passes seguides sense rebre alguna punxada.
Ha estat una baixada llarga i esgotadora, els quàdriceps amortiguaven els impactes quan es flexionaven les cames.

Degut al tipus de terreny, els nois i noies del cafemn relliscaven i queien de culs, per sort ningú s'ha fet mal, gràcies als bons reflexes que tenen aquesta joventut. Només ha quedat en petits ensurts que fan que l'aventura sigui més emocionant i puguis riure de tu mateix.

Un cop a baix me girat per veure tot el treball que he fet durant la ruta, i efectivament, em podia sentir orgullosa de com havia treballat avui. A vegades les passes curtes et porten abans al teu lloc. Pensant en que em podia aportar aquesta ruta, em va venir a la ment una frase que em va dir un dia un professor “el premí que rebem al final del camí ha estat el trajecte que hem fet per completar aquest camí” i sí tenia tota la raó, perquè avui he après que si confies en tu mateix i no et rendeixes pots aconseguir tot el que et proposes i molt més, la fe està a dintre de la teva persona i només tu pots decidir abandonar-la.

La muntanya t’atorga tot el que tu li ofereixes.


Text: Kiara López.


dijous, 2 de febrer de 2017

El meu primer guiatge BTT A!

M’ha sortit fatal!! Ahir vaig estar tot el dia nerviós i pensant mil coses, que en cas de que poguéssim passar durant el guiatge d’avui, hauríem de saber reaccionar bé i amb rapidesa, però per mala sort. No va ser del tot així.

Desprès de les dos primeres hores teòriques, vam fer un pati de mitja horeta, en Toni ens va avisar que tan bon punt s'acabés la mitja hora de pati, obria la porta del circuit i tothom havia de sortir amb la bicicleta preparada per escalfar. Per mala sort 5 companys nostres no van ser a temps de sortir. El dia ja començava malament. La ruta es separava en 3 trams, el primer el feien en Didác i en Bartis, el segon jo i en Fortea, i l’últim en Nasim i l’Àlex. Vam arrancar motors des de l’institut dirigint-se cap a l’elefant blau, llavors vam continuar fins al ‘cortijo’ llavors passàvem per els estanys de Vilaüt on vam trobar un fotimer de basses de fang, i des de allà vam anar directes a Pedret, allà començava el meu tram. Em vaig equipar amb el walkie-talkie, i estava decidit ha fer un magnific guiatge, ho tenia tot preparat i estudiat i practicat. No se com, em va sortir com el cul!! No regulava la velocitat, vam anar des de Pedret, passant per Marzà, i fins a Vilanova de la Muga en 20 minuts! Havia d’estar 1.30h de guiatge i ja portava la mitat de la ruta en 20 minuts.
A Vilanova no ens va sortir gens bé les explicacions, i els meus companys, amb raó, es queixaven del ritme que havia portat durant aquell primer tram. Des de Vilanova fins Castelló, va ser un agradable passeig, vam calmar molt més al grup i vam gaudir del bonic dia que feia. Però desitjaria no haver entrat a Castelló. Va ser un caos, un company va caure perquè em vaig parar massa i de cop. Les explicacions se'ns van quedar curtes, encara ens quedava molt de temps i ja gairebé havíem acabat el tram, vaig intentar fer una volta pels carrers del poble per fer una mica de temps, però va ser impossible. Un cop vam arribar al punt final de el tram, el Pont Vell de Castelló d’Empúries, se'm va venir el món a sobre, tenia la ruta estudiada de ‘pé a pà’, però m’havia anat tot malament, vaig mirar la cara d’en Toni i ja sabia que la nota no seria gaire bona, ni tan sols sabia si aprovaria però és la vida, potser aquesta experiència em servirà a no confiar tant que està tot controlat i que tot sortirà bé. Perquè a vegades les coses no surten tant bé.


  Text: Biel Barranco.   





     

dimarts, 31 de gener de 2017

Guiatges BTT pel Cap de Creus B

El passat dimarts 31 de gener, vam continuar els segons guiatges que teniem per fer. Ens vam separar en dos grups, els més forts i els que ens costava més.
El guiatge estava dividit en tres trams, el primer consistia d'anar des de l'institut fins la Punta de Falconera. Va ser un tram una mica físic ja que havíem de fer la pujada dels grecs, però tot el tram va esta força bé.
El segon tram consistia d'anar des de la Punta de Falconera fins el Pla d'en Causa, el tram més dur de la ruta, amb unes pujades molt fortes i difícils de pujar. Es necessitava un bon nivell físic per poder-les pujar sense baixar cap cop de la bici, i poca gent va poder-les fer.
I per últim vam fer el tram desde el Pla d'en Causa fins l'institut, un tram el qual no es necessitava gaire físic ja que hi havia forces baixades i uns bons corriols per anar controlant la nostra tècnica sobre la bicicleta, però al ser l'últim tram va ser força cansat ja que portàvem molta de fatiga a sobre.
 El grup el qual portava en Ruben va haver de marxar ràpidament cap a l'institut ja que un dels companys va caure i va trencar el casc i es va fer mal, i una altre companya, a principis de la ruta va haver de tornar cap a l'institut perquè no es trobava gens bé.
Tot i que van passar alguns problemes els guiatges van sortir molt bé.

Text: Lydia.




Guiatge a peu B: Portbou a Vilamaniscle

El dimarts 31 de Gener vam anar a fer una ruta a peu guiada per els meus companys en Martí, en Sergi, en Biel i l'Alex. Tot just va sonar el timbre a les 8:00 AM varem pujar al bus que ens esperava per portar-nos cap Portbou. Al arribar allà en Biel i l'Alex van començar a guiar, primer de tot ens van explicar informació sobre Portbou. Vam començar a pujar una pujada una miqueta forta, llavors els guies es van anar tornant amb en Martí i en Sergi mentrés fèiem el camí.
Quan paravem en punts claus de la ruta els quatre guies ens feien explicació sobre flora i fauna de la zona. Van fer molt bones explicacions! Ens van explicar coses sobre la guerra civil i el pas de frontera. Una mica més amunt em va sorprendre la vegetació de la zona de les Alberes ja que es molt diferent a la que normalment veiem. Varem seguir pujant fins arribar al cim de Querroig. Al arribar a dalt gairabé ningú tenia aigua i els companys tenien set. Els guies ens van dir que ja no quedava gairé, que tot seria baixada i alguna que altre pujada petita. Al arribar a Vilamaniscle hi havia una font on tothom va emplenar la ampolla o el camel bac per poder veure aigua. El bus ens va venir a buscar a les 16:00 PM a Vilamaniscle i vam anar cap a Roses.
A mi aquesta ruta em va agradar vastant ja que hi havien molt bones vistes i vaig poder apendre més sobre aquella zona.

Text i fotos: Eloy Mercado  




dilluns, 30 de gener de 2017

Taller de teatre al Cicle Formatiu CAFEMN

Al llarg dels mesos de gener i febrer es realitzen 5 sessions de dos hores  de teatre emmarcades en l’assignatura de Dinàmica de Grups.
El professor de teatre Salva Manera és l’encarregat de dinamitzar aquestes sessions amb l’objectiu principal d’ajudar als alumnes del cicle formatiu ha treballar la seva expressivitat, perdre la vergonya i construir el seu propi  personatge.
Aquests aspectes són molt importants per la seva formació com a guies d’activitats en el medi natural, el treball de cara al públic i la capacitat creativa dels nostres alumnes.
Es comencen les sessions amb diferents exercicis d’escalfament , escolta i consciència de grup.
La segona part de cada sessió està basada en la improvisació de petites obres per part dels alumnes. Es treballa en petits grups que van canviant en cada sessió.
En la sessió final es representaran davant d’un públic de l’institut les millors improvisacions que hagin escollits els propis alumnes del taller.








dijous, 26 de gener de 2017

Les Salines

El dia 26 de gener vam anar a fer una excurció a la neu, vam anar les dues classes, l'excursió es tractava de tenir un primer un contacte amb la neu abans de la fer la excursió de 4 dies a la neu.
Vam arribar a Maçanet de Cabrenys cap a les 09:00-09:30, vam arribar en el nostra punt de sortida els professors es van explica com es posaven les polaines mentrés que la gent se la posaven ja va començar una petita guerra de boles de neu, un cop tothom les tenia posades vam anar a la plaça central de Maçanet de Cabrenys i allà en Xavi Vileia ens va fer una breu explicació sobre la massa d'en Roldan i des del punt de la plaça ens vam posar en marxa. Vam Caminar uns quants metres per el poble fins que vam agafar el camí en direcció les Salines no era un camí molt difícil però si era molt cansat. Un cop vam arribar en el refugi tothom o casi tothom va entrar a dintre una i els qui volien podien anar a pujar amb en Ruben, Roger, Eva i en Xavi Casorran. La veritat jo no tenia moltes ganes de anar-hi pero la veritat a mesura que anavem pujant anàvem veien unes vistes precioses al final vam pujar a la muntanya de les Salines des de adalt podiem veure el refugi on estaven els altres, a la baixada de la muntanya de les Salines sens va anar molt la pinça perquè tots vam baixar a de la manera que volia alguns baixaven estirats,altres corrents, altres tirant bolas de neu.
Un cop vam tornar al refugi el temps va canviar i va començar a fer una mica de ventisca i vam tenir que marxar però abans de començar a baixar vam tornar a fer una altre guerra de boles. Vam començar a baixar i ens vam para a en una font per qui vulgues recarregar la seva cantimplora vam continuar, caminat i fen guerra de boles. Un cop vam arribar Maçanet de Cabrenys a les 15:30 i els professors ens van deixar anar a fer una volta per el poble fins a les 16:00 que venia el autocar que ens tornaria a Roses.

Text i fotos: Tolia Asensio Bosch.





dimarts, 24 de gener de 2017

Primers guiatges de BTT B

El passat dimarts 24 de gener, vam començar a fer els guiatges, i curiosament el primer tram va ser el meu. Teníem que anar de Roses fins a Empuriabrava, passant per Pedret, Castelló, i el parc dels Aiguamolls. Com és normal, el meu company de ruta, el Agus, i jo, estàvem molt preocupats, nerviosos, espantats… Vam fallar en moltes coses, però vam fer unes quantes de bones, no som perfectes, però tinc que reconèixer que es podia treballar-ho millor. Per part meva, el segon intent será extraordinari.

Pel que fa la resta de la ruta, no suposava un nivell físic alt en condicions favorables y normals, ja que ja estava feta posterior-ment, però no eran condicions favorables ni normals. Va ploure els dos dies anteriors seguits, per tant, va fer que les rieres desbordessin i que les basses tinguessin un tamany important. 

En definitiva, va ser una ruta per aprendre a guiar, i tots els guies vam aprendre alguna cosa a millorar, sobretot la actitud. Estic impacient de veure l'evolució dels guiatges i la millora personal que encara podem fer.


Text:David Aguilera





dijous, 15 de desembre de 2016

BTT A: Roses-Cadaqués-Roses





Powered by Wikiloc

Tarteres A

Dimarts dia 13 de desembre, dada que representa mala sort, molt diferent a la sort que hem tingut avui, sobretot amb el temps meteorològic. Hem sortit de l’Institut cap a les 10 del matí, després del respectiu descans, per a anar cap a la pista que ens conduiria cap al nostre destí, el Puig de Queralbs, passant per un petit camí que s’enfila al costat de la urbanització de Mas Fumats. Ha sigut una pujada dura, sobretot al final, però com sempre, les emocions negatives es dissipen i ens torna la tranquil·litat que proporcionen les muntanyes i el treball en equip. Després de pujar el primer cim, hem baixat per un caminet que conduïa cap a unes tarteres, és a dir, una acumulació de pedres a la vessant de la muntanya per on teníem que pujar.
Quan els professors ens van dir que tenien que anar corrents fins a baix i tornar a pujar, tothom va pensar que se’ls hi havia anat la olla, però quan ho vaig fer, va ser tan divertit que vaig tornar-ho a fer un altre vegada, però a la següent tartera m’he abstingut de fer-ho ja que m’ha costat molt pujar aquesta última tartera. Després tocava fer grimpades, i el professor m’ha posat davant per que tenia por que pel pànic a les altures em bloquegés, però la veritat es que no he tingut en ningú moment cap por, en molta part gràcies a ells i als companys. Un cop hem fet cim, hem baixat per l’altra banda de la muntanya fins arribar al corriol de Sant Genís, per on hem baixat fins enganxar un camí que conduïa cap al camí del principi, de tornada a l’Institut. Hem arribat al centre a les 15:15.

Aquest cop m’he donat compte del que el que em fa realment perdre la por és gràcies al gran companyerisme que hi ha en aquesta classe, ja que, en el fons sabia que si em queia, algú em recollia, no importa qui, sempre hi ha algú que m’ajuda i fins i tot farien cua per que em voldrien ajudar tots a l’hora, una cosa que no m'he trobat mai, i és irònic, ja que sé que mai més trobaré una classe com aquesta. Moltes gràcies a tots.

Text: Àlex Rodríguez Fortuny



dimarts, 13 de desembre de 2016

BTT B: Roses-Cadaqués-Roses


13 de Desembre i el grup B del CAFEMN ens disposavem a fer la ruta més llarga i exigent de lo que portem de curs. Ens vam reunir tots al centre de la pista a las 8 en punt del matí per repassar el material, seguidament vam fer 10 minuts d'escalfament al circuit i vam sortir direcció al passeig Marítim.
Tothom estava nerviós i la tensió es notava en l'ambient fins que vam assolir la primera pujada, que ens va treure els nervis i la son, de cop.
Després de fer la dolorosa pujada del Puig Alt,vam fer dos grups per travessar diferents corriols fins arribar a Cadaqués on vam fer la parada més llarga de la ruta per dinar.
Després de dinar i descansar una mica vam sortir tots junts cap a Cap Norfeu, la pujada era exigent però tots la vam pujar sense quasi baixar de la bici.
Quan quedavan aproximadament 20 Km per arribar al nostre destí, el grup en general va ensopegar amb una ratxa de punxades degut al terreny tant irregular i pedregós de la zona de Cap Norfeu i jo igualant el record del CAFEMN amb 4 punxades en una mateixa ruta.
La tornada va ser molt dura però vam poder aprendre sobre la importància que té una barreta enegètica quan tens gana, mentres gaudies de unes vistes espectaculars de la costa Mediterranea.
Finalment vam encarar la última pujada de Punta Falconera i entre tots ens vam ajudar com podíem per arribar a dalt.
Els últims km semblavan interminables fins que varem arribar al institut.
Una vegada allà ens vam reunir al centre de la pista per poder donar la nostre opinió sobre la ruta i les sensacions que haviem viscut.

Text: Àlex Fernández.



Powered by Wikiloc

dijous, 1 de desembre de 2016

Castell de Quermançó - BTT A


Dijous 1 de novembre, primer de tot exàmen de BTT, jo estava molt nerviós però un cop l'estava fent se'm han anat tots els nervis. Un cop acabat l'exàmen ens disposàvem a fer la sortida cap el Castell  en comptes de fer escalfament ja ens hem anat directes sortint desde l'entrada de l'escola. 
Hem agafat carretera i un trencant fins a Mas Buscà que és una urbanització de Roses, seguidament hem arribat a Palau-Savardera on hem fet una petita parada per veure els Aiguamolls  desde un mirador, més endavant ens hem trobat Pau on hem atravessat el poble i hem parat agafar aigua fins arribar a Vilajuïga que era l'última parada on podiem carregar les cantimplores. 

Ens hem dividit en dos grups, jo era el primer, però abans de començar la marxa ens hem hagut d'aturar perquè hi havien caçadors. El primer tram ha sigut per carretera i després ja ens hem enfilat cap a Quermançó, hi havien unes vistes espectaculars. Una altra vegada hem agafat carretera i hem continuat pujant cap amunt on hem trobat l'antena, el temps que ens donavem per fer la pujada era entre 15-20 minuts i no era pas curta, aquí ha sigut on ha vingut per mi el millors tros, hem fet el descens per un corriol. 
Finalment, ens hem trobat amb unes basses inmenses on ens hem mullat moltíssim, perquè aquests últims dies han sigut un xic plujós. Aquest ha sigut el moment que m'he tornat animar, han sigut xulissimes, hem quedat tots xops. 

Text: Nil Estragués


Powered by Wikiloc

dimarts, 15 de novembre de 2016

Ràpel A



Avui 15 de Novembre amb la classe del CAFEMN A, hem anat per primer cop a fer Rapel, sobre les 11:00 ens trobàvem a la porta del pati, on tothom ja tenia el material necessari per realitzar l’activitat. En Roger, demana un voluntari per guiar durant el trajecte fins la muntanya dels Grecs, jo m’hi ofereixo, al realitzar el guiatge, aprofito per parlar amb ell, si més no, perquè em conegui una mica millor, penso que aquests moments són els que pots aprofitar per explicar els problemes o bàsicament donar-te a conèixer.
Arribem a la Guàrdia Civil i comencem a pujar la muntanya, pujant recordo la primera vegada que hi vam anar, que vam veure els Dolmens i vam fer una prova d’orientació, que en el camí, durant la pujada, hi havia una roca que a tothom li costava pujar i en Roger i en Xavi van estar 30 minuts ajudant als meus companys, però avui només hi havia en Roger, així que entre els companys ens hem ajudat a pujar, agafant motxilles i indicant la part més fàcil.
Un cop hem arribat a la zona de Ràpel, els profes ens han fet una lliçó teòrica dels tipus d’ encoratges que hi ha, els nusos que s’han de fer, les mides de les cordes i sobretot han recalcat la maniobra que s’ha de fer per poder baixar la paret vertical. També ens indica, que un cop un alumne ha baixat la paret, passa a ser l’assegurador del següent. Al ser tants alumnes, mentre uns baixaven els altres jugaven a la comba, estava saltant i molta gent es van afegir, estàvem tots rient, divertint-nos tots junts.
Llavors hem tocava baixar, però abans que jo, li tocava a en Facu, la veritat es que em feia impressió baixar des d’allà dalt, però al veure’l viu sense que li hagués passat res, em vaig relaxar i em vaig disposar a baixar-hi. Sentia nervis i impressió a la vegada, un cop s’acabaven els nervis hem venia el riure i un cop relaxat vaig començar a baixar fent saltets, m’ha agradat aquesta experiència i més haver pogut compartir-ho amb els de la classe, ja que per casi tots era una cosa nova. Al acabar em van preguntar com es muntaven les reunions i els nusos de seguretat. Finalment el plegament de corda que uns dies abans de la travessa ens van ensenyar a fer, però que en aquell moment jo estava arreglant unes barres de les tendes de campanya, així que aprofito per agafar la corda estàtica de 50 metres i seguir els passos d’en Roger i aprendre-ho. Al arribar a l’ institut vam guardar el material al barracó i vam anar a classe a fer el tancament del dia. Un cop allà ens expliquen el material necessari per realitzar Ràpel i Escalada, i finalment, ens van preguntar sobre la classe teòrica del matí suposant que no ens havíem empanat de res. Doncs avui no era el dia, tots havíem estat atents i fins i tot jo, al·lucinava. No sé perquè però veure la classe tant unida em fa ser millor amb tots i amb mi mateix, ja que jo mai he sigut d’estar atent durant les classes, ni d’agafar apunts, ni d’estudiar. Jo només suspenia, i tot just ara m’he adonat del perquè, i es que abans, em sentia sol a classe, no parlava, ni em portava bé amb els de classe, però aquest any és el primer on em sento un més de la mini família escolar, i és el que em fa estudiar, fer els deures, estar atent (a vegades) i fer aquesta crònica, per què si fos el d’abans, tot això no ho estaríeu llegint, gràcies família.

Text: Ale Racimo