dimarts, 15 de novembre del 2016

Ràpel A



Avui 15 de Novembre amb la classe del CAFEMN A, hem anat per primer cop a fer Rapel, sobre les 11:00 ens trobàvem a la porta del pati, on tothom ja tenia el material necessari per realitzar l’activitat. En Roger, demana un voluntari per guiar durant el trajecte fins la muntanya dels Grecs, jo m’hi ofereixo, al realitzar el guiatge, aprofito per parlar amb ell, si més no, perquè em conegui una mica millor, penso que aquests moments són els que pots aprofitar per explicar els problemes o bàsicament donar-te a conèixer.
Arribem a la Guàrdia Civil i comencem a pujar la muntanya, pujant recordo la primera vegada que hi vam anar, que vam veure els Dolmens i vam fer una prova d’orientació, que en el camí, durant la pujada, hi havia una roca que a tothom li costava pujar i en Roger i en Xavi van estar 30 minuts ajudant als meus companys, però avui només hi havia en Roger, així que entre els companys ens hem ajudat a pujar, agafant motxilles i indicant la part més fàcil.
Un cop hem arribat a la zona de Ràpel, els profes ens han fet una lliçó teòrica dels tipus d’ encoratges que hi ha, els nusos que s’han de fer, les mides de les cordes i sobretot han recalcat la maniobra que s’ha de fer per poder baixar la paret vertical. També ens indica, que un cop un alumne ha baixat la paret, passa a ser l’assegurador del següent. Al ser tants alumnes, mentre uns baixaven els altres jugaven a la comba, estava saltant i molta gent es van afegir, estàvem tots rient, divertint-nos tots junts.
Llavors hem tocava baixar, però abans que jo, li tocava a en Facu, la veritat es que em feia impressió baixar des d’allà dalt, però al veure’l viu sense que li hagués passat res, em vaig relaxar i em vaig disposar a baixar-hi. Sentia nervis i impressió a la vegada, un cop s’acabaven els nervis hem venia el riure i un cop relaxat vaig començar a baixar fent saltets, m’ha agradat aquesta experiència i més haver pogut compartir-ho amb els de la classe, ja que per casi tots era una cosa nova. Al acabar em van preguntar com es muntaven les reunions i els nusos de seguretat. Finalment el plegament de corda que uns dies abans de la travessa ens van ensenyar a fer, però que en aquell moment jo estava arreglant unes barres de les tendes de campanya, així que aprofito per agafar la corda estàtica de 50 metres i seguir els passos d’en Roger i aprendre-ho. Al arribar a l’ institut vam guardar el material al barracó i vam anar a classe a fer el tancament del dia. Un cop allà ens expliquen el material necessari per realitzar Ràpel i Escalada, i finalment, ens van preguntar sobre la classe teòrica del matí suposant que no ens havíem empanat de res. Doncs avui no era el dia, tots havíem estat atents i fins i tot jo, al·lucinava. No sé perquè però veure la classe tant unida em fa ser millor amb tots i amb mi mateix, ja que jo mai he sigut d’estar atent durant les classes, ni d’agafar apunts, ni d’estudiar. Jo només suspenia, i tot just ara m’he adonat del perquè, i es que abans, em sentia sol a classe, no parlava, ni em portava bé amb els de classe, però aquest any és el primer on em sento un més de la mini família escolar, i és el que em fa estudiar, fer els deures, estar atent (a vegades) i fer aquesta crònica, per què si fos el d’abans, tot això no ho estaríeu llegint, gràcies família.

Text: Ale Racimo



 

dijous, 10 de novembre del 2016

Puigsacalm

El dia 10 de Novembre teniem planificat anar a assolir el Puig Sacalm, esta situat a la Garrotxa, eren les 10:30 mes o menys quan vam arribar i per aquella zona l’ambient era fred i segons quins trams de la ruta humits. Eren d’aquells dies que no feia falta anar amb 50 capes a sobre pero tampoc anar de “machote” amb un sol jersei tècnic. Alguns despistats durant el matí les varen passar canutes... Teniem dos opcions per pujar al puig, un tram el qual era mes directe pero era dur i tenia una zona d’escalada un pel dificl, l’altre tram era mes suau pero mes llarg i la zona d’escalada no era tan dificl, era assecible. Jo vaig decidir anar per el tram suau, mentres pujavem anavem fent parades, en aquella estona podies anar menjant o beguent mentre et situaves en el mapa amb la ajuda dels professors si anaves bastant perdut. Vam arribar en un coll, des d’allá es podia veure el mur de pedra que tindriem que vorejar per un costat i els de l’altre grup per l’altre costat.Ens aixecariem i començariem de nou, passavem literalment per el costat del mur, seguiem exactament una corba de nivell. Arribariem al punt on teniem que escalar, com he dit abans no tenia gaire complicació així que ho vam fer sense problemes. Varem seguir fins assolir el cim (unes vistes impressionants), ens vam reagrupar per dinar tots junts i en acabar varem baixar per un camp obert on hi pasturaven un ramat de vaques, varem tenir sort aquest any ja que no ens hi varem trobar boira, altres anys solia passar i tenien moltes dificultats de visió. Passat el camp obert seguiriem el camí marcat sense problemes fins arribar a l’autocar, deixariem el material (mapes, bruixola, etc) i embarcariem cap a Figueres i Roses.

Text: Joel Ros





dimarts, 8 de novembre del 2016

Examen pràctic d'orientació A


El dimarts 8 de novembre hem fet el primer examen d’orientació de tot el que hem practicat durant el curs, on ens havien preparat un recorregut on hi havia per agafar un total de 20 balises, la zona era els alrrededors de la Bassa d’en Coll, un lloc ja conegut per nosaltres ja que hem fet reiterades activitats en el mateix. Sortiriem des de la Bassa a per les primeres 3 balises que eren especifiques ja que eren assignades pels professors.
Personalment vaig sortir a per les primeres i ja al principi vaig tenir problemes amb la primera perdent 10 minuts molt importants, despres vaig agafar ritme, es recomanava sortir caminant i despres si et veies capaç córrer.
L’examen en si era d’una dificultat mitjana a simple vista agafar 20 balises en 1 hora no deu ser molt complicat, el problema era la seva ubicació que algunes eren bastant innaccesibles, les balises contaven per punts cada una podia optar entre 3 i 6 punts depenent del nombre que portés.

Durant aquesta hora van passar moltes coses, anaves corrents com un boig per poder agafar com més millor i en el camí et trobaves gent que encara estava pitjor que tu i això d’alguna manera t’animava a no parar.
Els resultats van ser molt variats, des de gent que va agafar només dos balises però amb tot el seu valor no ho donava per perdut, a gent que va sortir molt ràpidament agafant al final mes de 8 balises però amb una puntuació força baixa.

El final va ser el millor de tot, em quedo amb la imatge del nostre professor mentres nosaltres marxavem, ell sortia corrents a recollir totes les balises. Quin mèrit. 

Text: Facundo Leiva.

Test B

El dia 8 de Novembre vam fer un test físic per comprovar el nostre moment de forma. Varem sortir de l’institut i ens vam dirigir cap a la Bassa d’en Coll, des d’aquell punt sortiriem tots a la vegada i arribariem a la fi del camí que passava per diferents trencants i al final de tot connectava amb la carretera anant cap a Cadaqués pero primer vam fer la pujada tranquilament per reconeixer el terreny i anar planificant la sortida. Era un dia fred on la tramuntana ens perjudicava, en Ruben va decidir que pujariem sense pes a l’esquena i anessim mes descarregats.
En Ruben havia fet uns calculs aproximats que oscilaven entre els 15 minuts, evidentment van haver-hi registres mes baixos i mes alts tot i que varen ser força bons. No tots varem poder fer el test, la Lydia, la Kiara i en Bruno es van tenir que quedar en el punt de sortida resguardant les motxilles ja que tenien diferents lesions o problemes amb la bicicleta. Un cop acabat el test varem baixar pero en un trecant vam girar i agafariem un altre camí, en un revolt en Xavi va donar-ho tot i va punxar roda, uns quants es van quedar per ajudar-lo i els demés vam seguir fins arribar a l’institut.


Text: Joel Ros


dijous, 3 de novembre del 2016

Escalada B


Avui, dia 3 de novembre a les 10:30 hem baixat al pati per agafar el material d’escalada, com els mosquetons, cordes, cascos, peus de gat, arnés i gri-gris, bàsicament el material necessari per a poder escalar. Al estar preparats amb tot el material hem començat a caminar sortint per la porta de metall de l’institut que dóna pas al circuit de BTT, hem creuat la riera i hem agafat el camí que ens porta fins a la carretera amb direcció Mas Boscà. Hem creuat la carretera per a poder agafar un altre camí i arribar a les parets. Els alumnes ens pensàvem que el lloc d’escalada estava a prop de l’institut, com a màxim mitja hora, però finalment hem acabat caminant una hora per arribar al lloc. Hem seguit el camí fins agafar un corriol, pujant murs de pedra i travessant arbustos punxeguts, on més d’una persona s’ha rascat la cama. Al arribar al lloc hem descarregat les cordes, peus de gat i el que hem fet al arribar es posar´nos el casco per evitar qualsevol cop de pedra al cap. En Roger i en Xavi ens han fet les explicacions de com executar el procés d’assegurar al company i de com escalar, aprofitant per a muntar a la reunió. En Xavi ha muntat sis vies d’escalada, cada una d’elles amb més dificultats i els alumnes hem començat a escalar. Sincerament és un dels esports de risc on hem experimentats més sensacions i emocions, principalment la por i la confiança, seguit dels nervis, la tremolor, el desig de tocar el terra amb els peus un cop tenies els peus a la roca i tenir la confiaça del company alhora de baixar despenjat. Finalment hem recollit tot el material i hem començat a caminar cap a l’institut, ja que eren les tres del migdia i teníem que arribar a les quatre. Al acabar, es podia sentir el cansanci a a causa de la por, dels nervis, de estar tot el rato amb tensió agafat a la roca com poguessis per a no caure, tot i així estant assegurat.

Text: Soufiane Belkir


Cap Norfeu - BTT A

El día 3 noviembre fuimos hacer una salida hacia el Cap Norfeu . Fue una salida muy bonita donde podíamos observar todo el golfo de Roses, ha sido una salida que exigía mas que las anteriores que hemos hecho ya que había un desnivel de casi 500 metros.  En las primeras subidas ha habido alguna bajas por dolores o cansancio, en general todos las subimos bien, pero ya las ultimas subidas costaron más debido al cansancio que llevábamos. Las bajadas fueron muy divertidas ya que eran rápidas  y no requerían ser un gran ciclista para bajarlas. También quiero resaltar que ha sido una de las salidas que más problemas mecánicos ha habido, que si ha uno se le ha roto la pata de cambio, algunos pinchazos… Pero en general ha sido una ruta muy bonita en la que hemos apreciado Roses desde otra perspectiva, la cala Montjoi  donde se podía apreciar el bulli que fue durante años ha sido el mejor restaurante del mundo. 

Text: Juan Romero





Powered by Wikiloc