divendres, 31 de març de 2017

Setmana de vela i caiac

Comença una nova experiència, una activitat que molts de nosaltres no solem practicar, però això, no es una barrera, ni un limit insuperable, més aviat, és un estímul que ens remou l'inquietud, i així doncs, estem preparats per aprendre tot el que se'ns ensenya.
És el primer dia, em sento una mica inquieta per saber com anirà tot, no és habitual per a mi navegar en Caiac, però alguna cosa em fa pensar que valdria la pena, que ja que mai m'hi he endinsat dins el món del Caiac, em sento preparada per començar a descobrir de què tracta.
Comença el dia, avui naveguem a Llançà, primer de tot, els monitors es presenten i ens ensenyen les instal·lacions, ens acaben explicant més o menys el planing del dia i de la setmana. Un cop acabat, comencem amb classes de teoria, on se'ns presenta molta informació nova, i d'altres conceptes que alguns ja en tenien coneixement, la classe és distreta, fem alguna activitat en grup per començar a realitzar alguna dinàmica grupal. Finalment comencem la part pràctica, amb un auto-buidable de 2 (Caiac de mar descobert per a 2 persones) ens ensenyen la tècnica del paleig, la frenada, el control del gir, l'equilibri dins el caiac, i la confiança en la navegació. Després vam jugar a alguns jocs com per exemple, fer dos equips i passar-nos una pilota 10 vegades per guanyar. O el joc del piano, que treballàvem l'equilibri intercanviant-nos les posicions del Caiac. Les coses surten bastant bé, i no se'ns fa molt difícil de conduir. Tothom surt bastant content de la primera sessió, esperant que la pròxima sigui millor que la d'avui.
Comença el segon dia, avui ens trobem a Sant Pere Pescador, naveguem pel riu Fluvià, on molts de nosaltres no solem anar-hi, m'hi afegeix-ho. Coneixem les seves altres instal·lacions, i el seu terreny, ens espera un gran dia.
Acabarem veient el final del riu Fluvià, on desemboquen les aigües que hi circulen, i com s'endinsa dins l'aigua del mar. Primer ens van explicar com navegar amb un SK2 i què fer en cas de bolcar, així practicar-ho fent una petita ruta fins la desembocadura. Trepitgem la sorra de la platja de Can Comes i fem una petita parada on molts juguen a llençar-se dins l'aigua i finalment esmorzaven. Va ser molt entretinguda la sortida ja que era una mica diferent al caiac de 2 descobert, l'estabilitat era més reduïda de forma que per un petit moviment brusc que fessis al Caiac, s'inclina molt fàcilment i pot provocar que bolquem.
Finalment fem un tancament del dia on s'han de respondre tres preguntes. "Què t'ha agradat?, Què milloraries?" i "Que has après?". D'aquesta forma els monitors podien gestionar les hores aprofitant per fer activitats on aprenguem i ens semblin més divertides. I no ens deceben, així continua el tercer dia.
Estem a Dimecres, els monitors, com sempre, comencen a indicar-nos el que hem de fer, primer de tot, hem de descarregar Caiacs i Pales, canviar-nos i esmorzar. Un cop acaba l'hora d'esmorzar comencem a practicar amb SK1 i ens ensenyen a bolcar i treure't el cubre, com practicar el rescat a una altra persona, com frenar i com girar, alguns jocs per jugar amb l'equilibri i fer alguna activitat grupal més dinàmica.
La veritat, la gent surt bastant contenta de la sessió ja que el que ens preocupava a molts era aprendre a bolcar, estar sota l'aigua i estar lligat, on has de fer-te sortir tu sol, era un mal de cap que ens tenia preocupats, però una vegada més seguim en peu, i no ens decebem a nosaltres mateixos, així que aconseguim aprendre a bolcar, a no perdre el control sota l'aigua, aprenem a calmar-nos i a maniobrar sota l'aigua sense problemes.
Ha estat un dia bastant distret i divertit.
Arribem a la penúltima sessió, ens trobem a Santa Margarita, al canal del final del passeig, primer de tot, una vegada més, descarreguem els Caiacs i esmorzem, una vegada fet, procedim a canviar-nos i a posar-nos el material (Armilla i Cubre) i ens dividim en dos grups, per així practicar el guiatge amb Caiac. Fem una volta en Cap i Cua, i per parelles de 2 guiem una estona per els canals de Santa Margarita, expliquem alguna cosa que haguem après anteriorment sobre Santa Margarita i canviàvem.
Tots estan bastant contents i arriben al canal comentant algunes coses que han passat durant la ruta, pel que es podia veure, tots o casi tots en tornaven bastant contents.Arriba l'últim dia, el dia en que ho haurem de donar tot, el dia de l'examen, ningú hi va amb por, potser una cosa que em va agradar de veure era com els meus companys s'enfrontaven a l'examen pràctic segurs de ells mateixos i amb confiança, estava segura de que estàvem preparats per examinar-nos.
L'examen el varem fer al GEN de Roses, on just hi havia una competició de vela que molts ens vam quedar mirant al veure com navegaven aquells nens que a terra, ens semblaven tant petits.
El dia se'ns fa una mica llarg per el sant examen teòric però una vegada més, sortim contents al veure que la setmana ha anat tant bé.
En resum, els aprenentatges no han sigut pocs els que hem adquirit, però el que de veritat m'emplena es veure com tots hem seguit units, ens una setmana plena d'aventures i d'històries noves, una vivència més que guardem cada un de nosaltres en el nostre interior, una marca que no es borra.
Espero poder repetir aquestes aventures amb tota la classe d'aquí un temps per tornar a reviure aquests moments que tant es trobaran a faltar.

Text i foto: Julia Taulera.







Aquesta setmana els alumnes del CAFEMN en específic el grup B, hem tingut la setmana intensiva de vela i winsurf.
En aquesta setmana hem repassat els conceptes que ja sabíem de vela, winsurf i ens hem tornat a embarcar a la mar.
El primer dia la meteo era acceptable així que després de repassar tots els conceptes de teoria (rumbs, parts de la vela, parts del winsurf, nusos, etc...) ens van ensenyar com muntar un RS y un winssurf, un cop acabat vam poder provar les sensacions de tornar a navegar.
El segon dia, la meteo era molt dolenta per navegar, ja que feia massa vent i la cosa anava en augment durant el dia, així que ens vam equipar hi ha primera hora ens vam embarcar. Es va notar molt que feia vent, ja que tothom bolcava cada dos per tres, personalment la meva experiència va passar per totes les fases des de divertida fins a preocupant, ja que el meu company Sofian i jo vam entrar en l'aigua i tot anava bastant bé, però de cop sense saber perquè vam bolcar, després ens van explicar que es el que feiem malament. Un cop bolcats els guies es van acostar amb la llanxa i ens van donar les instruccions per tornar a desbolcar, vam tornar a bolcar molts mes cops i el mar ens estava enviant mar a dins això va fer que el final ens tinguessin que venir a buscar amb la llanxa.
El tercer dia la meteo tampoc ens afavoria però per lo menys ja es podia navegar sense tants problemes com el dia anterior, encara que la sensació tèrmica era molt baixa
El quart dia el vent va tornar a agafar força i això va fer que no poguéssim navegar a primeres hores, així que vam aprofitar i vam començar repassar com es preparava el winsurf i els RS, també vam fer examen de nusos. Quan va arribar el migdia el vent va amainar una miqueta i això va fer que poguéssim sortir a navegar una estoneta.
El cinquè dia i últim, la meteo per fi ens va deixar navegar en condicions, una bona sensació tèrmica, i no feia gaire vent, i això es veia reflectit en les ganes de la gent, molta gent va notar la diferència amb el winsurf, ja que anaven molt "sobrats" comparat amb els altres dies. També en vela, ja que ningú a bolcat i tots hem navegat molt millor que els altres dies.
En definitiva una setmana molt intensa, i un altre experiència per a la butxaca.

Text: Ibu Mballow
Fotos: Ivan Medinilla



 



divendres, 24 de març de 2017

Ruta de 3 dies en BTT al Bassegoda

1er DIA BTT:


Dimarts 21 de Març del 2017, les 8 del matí, qui anava a dir que uns nois que al Setembre anaven a les classes de BTT sense ulleres, sense guants, amb la bici destrossada acabarien embarcant-se en una aventura tant impressionant com es la de anar de Roses al Cim del Bassegoda en bicicleta de muntanya…
Doncs allà hi érem, tots ben vestits, amb tot el material necessari, amb les bicis a punt, tot preparat. Després de repassar tot el material vam deixar les motxilles de campament a la furgoneta i ens vam preparar per sortir cap al nostre objectiu, el refugi de Bassegoda, fundat l'any 1965 que està a una alçada de 800m, a la població d'Albanyà.
La ruta del primer dia va tenir 65km de distància i un desnivell positiu de 350+, sense contar la pujada fins al refugi de Bassegoda, pujada que era molt dura, cosa que va fer que ni jo ni la Marta la poguéssim fer, encara que ens va saber greu, vam poder descarregar totes les motxilles dels nostres companys i tot el menjar dels 3 dies i el estris de cuina, amb la ajuda d'en Roger.
La ruta era llarga, una mica pesada inclús, però estar acompanyat de companys com aquests, a qui els apassiona l'esport i la muntanya fa que 65km es quedin curts i vulguis seguir vivint aventures i moments com en Moha i en Xavier banyant-se. Moments inoblidables que com dic no serien possibles sense els meus companys i sense els nostres professors, que son uns grans educadors dins de l'aula, però sobretot son unes excel·lents persones al medi natural.
Al arribar al refugi tothom es va instal·lar i es va agrupar dins de les diferents habitacions i vam poder descansar d'aquesta ruta tant llarga. Faltava sopar per poder anar a dormir però per agafar gana i son els professors ens van proposar una cursa d'orientació pels voltants del refugi, jo la vaig fer amb l'Adrià i en Xavier, i vam tardar uns 38 minuts, encara que això es el de menys, ja que era de nit i com era d'esperar s'havia d'intentar fer passar una miqueta de por als nostres companys, així que ens vam amagar i quan va passar el següent grup no ens ho vam pensar i els vam espantar, pobre Moha, va fer un bot del susto que ens vam començar a riure tots una bona estona. (Cal dir que a nosaltres també ens van espantar, i molt)
Després de la cursa d'orientació tocava cuinar als companys de la classe B, que ens van preparar una sopa que va entrar sola, i uns talls de pollastre que estaven boníssims.

Un cop cansats i sopats vam anar a dormir, ja que encara quedaven molts kilòmetres per recórrer i sobretot, moltes aventures per viure.   

Text: Sergi Tous.

2on DIA BTT:

 El segon dia d’aquesta excursió tant intensa ens vam despertar a les 7h del matí després de fer 67 km el dia anterior, a les 8h vam recarregar energies esmorzant be pe què ens esperava un dia molt llarg i dur. A les 9h vam començar a pedalejar en direcció nord-est amb una baixada de ciment en que no et podries desconcentrar ni un moment per les grans velocitats que podries agafar i algunes paelles difícils de controlar si no frenaves prou posteriorment, fins arribar al coll de Pincaró, i d’allà a St. Bartomeu de Pincaró el punt més baix del dia, es a dir que vam baixar uns 800 metres de desnivell només començar. Però al acabar la baixada tot just ara començàvem a descobrir el que és la bicicleta de muntanya, ens esperàvem uns 12 km de pujada constant amb un parell de trossos amb planer. Els professors van fer dos grups un grup que era el d’en Ruben que era per les persones amb més capacitat física i tècnica i poder arribar o acostar-se al naixement de la Muga i un segon grup que era el d’en Toni en que estarien les persones que no estaven tan be físicament o mentalment com per afrontar aquell repte. La gent del meu grup vam començar bastant forts i això va fer que algun es quedes endarrere i s’hagués de quedar a esperar a l’altre grup que vindria al cap de poc pel mateix camí i s’agruparia amb ells, però la majoria van aguantar molt be aquella interminable pujada que mai s’acaba que arriba fins l’Hostal de la Muga on en aquest punt ja era un gran repte arribar aquí ja que és un lloc difícil físicament i, per tant ja era un repte arribar aquí, i d’aquí vam deixar les bicicletes amagades al costat de la carretera i vam seguir caminant per una antiga pista amb molta pendent i plena de fulles que feien que no veiessis on trepitjar, fins arribar a un corriol que directament et portava a una zona de terra vermella preciós amb unes pendents molt pronunciades per on vam baixar corrents, es una zona que recomanaria a qualsevol persona per visitar per que és un lloc meravellós, però has de tenir un mínim de capacitat física per poder arribar-hi, al baixar era molt agradable veure les cales de felicitat que tenia la gent al arribar allà dalt i poder haver observat i tocat aquella terra preciosa. 
Quan vam baixar i vam tornar a agafar les bicis teníem uns 2km de pujada bastant dura fins arribar a la Collada Subirana on ens vam trobar amb els dos grups. El primer grup va començar a baixar per arribar al peu de la muntanya i van començar a pujar, mentre nosaltres estàvem recuperant forces menjant alguna cosa i recarregar una miqueta d’aigua del cotxe d’assistència que ens seguia per tots els llocs on podia baixar. Al arribar al peu la gent estava nerviosa per que no sabia si aguantaria la ultima pujada la més dura de totes la més intensa, i la majoria es va prendre un gel per poder aguantar. Per poder afrontar aquest repte tothom anava al seu ritme i els que estaven al segon grup que estaven més forts van atrapar al primer grup i d’allà es van barrejar, personalment vaig veure que totes les persones a que avençaves estaven mortes aquella pujada infernal va ser ja no els hi quedava alè però tots van poder arribar al Coll Principi, on alla les cares eren de ràbia de fàstic tothom desitjava que s’acabés aquest dia, però encara quedava per qui li quedava forces arribar al coll del Bassegoda i d’allà pujar caminant fins el cim. Per culpa de la pujada anterior tant forta la gent es va tirar enredera i no es va atrevir a pujar al coll i van anar ja cap el refugi, al arribar al coll del Bassegoda ens vam trobar amb les persones lesionades o que no podrien suportar aquest dia tant intens i amb elles vam pujar al cim, on cap al final hi havia un tros de grimpada per arribar a dalt. Al arribar a dalt tothom somreia per les meravelloses vistes que hi havia des d’aquell cim tant alt i que tothom sabia que valia la pena l’esforç i el sacrifici i l’energia gastada per poder observar aquella pau i tranquil·litat que et transmet al mirar aquestes meravelloses vistes que ens ha proporcionat la mare naturalesa.

Al acabar vam baixar fins on vam deixar les bicis i d’allà al refugi per una pista molt dolenta amb moltes pedres, difícil i amb unes quantes paelles molt tancades que si no tenies cura era molt fàcil caure. Al arribar al refugi ja teníem el berenar a punt, i varem tenir un parell d’horetes per descansar i els encarregats de cuina van començar a cuinar. I a les 20h el sopar ja estava a punt per ser devorat per les vesties del CAFEMN que mengen molt, al acabar vam fer la cloenda i llavors vam anar a dormir.  

Text: Marc Sargatal.

3er DIA BTT:

 23 de Març. Últim dia de lluita contra el nostre objectiu, acabar la ruta i tornar cap al institut satisfets de la victòria.
Ens esperava un dia senzill però degut als dies anteriors sens podria fer pesat, ja que estàvem cansats, amb agulletes i dolors.
Ens llevem aviat, a les 7:00 del matí, vam començar a preparar les nostres motxilles, i vam deixar el refugi en bones condicions.
Quan estem tots preparats agafem les bicis, i comencem fent una baixada fins arribar a Albanyà. Per el camí vam tenir uns quants imprevistos, que era alguna lesió lleu i alguns cops a  bicis.
Arribant a Albanyà ens dirigim a Sant Llorenç de la Muga per la carretera amb grups de 4 aprofitant rebufo. A Sant Llorenç agafem el camí natural de la Muga, un camí planer, passem per el pantà de Boadella, les Escaules, Pont de Molins, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries, Empuriabrava i aquí va finalitzar el camí.
Al principi del camí natural de la Muga, ens esperava la primera pujada, la més difícil del dia, desprès alguna que altre pujada però no molt complicades. Vam fer parades a el pantà de Boadella, les Escaules i Vilanova de la Muga.
Al acabar el camí vam fer un descans a la platja d'Empuriabrava, just al costat de la desembocadura del riu Muga i alguns atrevits es van banyar!

En aquell moment l'eufòria al tenir l'institut ens va revolucionar a tots, vam agafar les bicis, últim esforç per arribar, i, objectiu complert. Vam arribar victoriosos, davant d'un rival molt dur, la muntanya del Bassegoda.


Text: Gerard Pons.

FOTOS












dilluns, 6 de març de 2017

Jornada de portes obertes

Dia: 9 de maig del 2017.

LLoc: Institut Illa de Rodes.

Hora: 19h.

dijous, 2 de març de 2017

Ruta a peu Albanyà-Tapis

Avui dijous 2 de març hem acabat els guiatges de conducció a peu, fent una ruta que anava d' Albanyà a Maçanet de Cabrenys.
Aquesta ruta era d' un nivell moderat, ja que la major part de la ruta era pista, tenia un desnivell acumulat d' uns 976 m i un recorregut de 15 quilòmetres que era lineal.
Un recorregut molt bonic, amb paisatges extraordinaris i amb un patrimoni molt interessant. A la ruta el punt més alt era el cim de Mare de Deu del Fau, en aquest cim ens trobavem amb una església que hi podiem entrar, on hi havia una llibreta on es podien deixar dedicatòries, uns alumnes del cafemn, entre ells jo, i hem deixat una frase escrita, que posava “ ¡el cafemn a tope!!”.
Desde allà es veia un paisatge de tota l' Alta Garrotxa, en aquest cim és on ens pararem a dinar i després d' aquest cim serà tot desnivell negatiu excepte en algunes remontades de poc desnivell.
Els guies a mitja ruta ens van comunicar que al final no aniriem a Maçanet de Cabrenys ,la ruta finalitzaria a Tapis ,per questions de temps.
Aquesta ruta era llarga, ja que sortiem d' Albanya a les nou i vint minuts i acavabem a les tres i mitja a Tapis.


Text: Didac Camacho.




dijous, 23 de febrer de 2017

Ski alpí i snowboard - Les Angles

Desprès de tres dies seguits fen activitats a la neu vam anar a les pistes d’esquí de Les Angles. Abans de marxar ja havíem llogat el material i el teníem reservat a una botiga de Llívia, la mateixa població on dormíem. Abans d’anar cap a les pistes vam anar a recollir el material i el vam carregar al bus.
Un cop vam ser a les pistes ens vam posar les botes i vam pujar amb el telehuevo.
Quan ja estàvem a dalt ens vam separar entre els que fèiem esquí alpí i els que feien snow i llavors vam fer grups segons el nivell. Vam deixar les motxilles a una sala on desprès vam dinar i ens vam posar en marxa. Vam estar tot el matí esquiant fins a la una del mitg dia quan vam fer una parada d’una horeta per dinar i descansar i desprès ja va ser fins a les 4.30 que vam recollir les motxilles i vam fer la última baixada amb les motxilles fins abaix de tot on hi havia el pàrquing.

Ens esperaven 3 horetes d’autobús fins arribar a casa.





dimecres, 22 de febrer de 2017

Ski de fons - La LLosa

El dimecres 22 de febrer vam anar a l'estació d'esquí de la Llosa, a fer esquí a fons.
L'autobús ens va deixar en el parquing de l'estació a le 9:30h i uns monitors de l'estació de la LLosa ens van vindre a buscar per rebre el grup.
A tot el grup, ens van dirigir cap una sala i ens van preguntar si saviem esquiar i haviem practicat algun cop l'esqui a fons.
Ens van separar en grups de nivells de aprenentatge. Cada grup amb un dels 4 monitors diferents. Ens vam posar les botes de fer esqui a fons, que només tenen enclatge per la punta devantera de la bota. Vam agafar els esquis i el monitor de cada grup ens deia que surtissim a pista seguint-lo amb ell.

Ens vam separar tots en grups, hi ens van explicar primer de tot el material que utilitzariem. Els pals, com s'agafen, les botes, com són i els esquis, quines caracteristiques tenen els esquís de fons respecte els altres.

Al acabar les explicacions ens vam posar a fer diferents activitats per guanyar equilibri i seguretat amb els esquis. Vam jugar al mocador amb esquis, però sense pals, exercicis sobre els esquis per guanyar equilibri, vam fer curses entre nosaltres, sense pals i amb els esquis posats i moltes activitats més.

Cap a les 11:15h vam surtir a pista només amb els esquis posats, sense els pals. Ens van dir que els pals els fariem servir a la tarda quan anessim a fer el recorregut llarg per l'estació seguint la traça marcada que deixaven els esquis.

Ens van ensenyar a desplaçar-nos correctament, fent lliscar els esquis, també a frenar en baixada fent cunya i moltes altres tècniques.

Vam parar de 1h a 2h tarda i després hi vam tornar, ja si amb els pals que era un ajud per martenir millor l'equilibri i per ajudar-te a fer l' impuls per poder desplaçar-nos per la traça.
Ens van deixar més lliures i poder agafar més velocitat amb els esquis ja que el mati no ens deixaven i també poder fer algunes baixades i practicar la tècnica de frenada. A les tres vam endreçar tot el material i vam anar a buscar les motxilles i ens varem anar cap el bús direcció a Llívia. Ha estat un gran día!!!!

Text: Nil Vico. 


dimarts, 21 de febrer de 2017

Raquetes de neu - Pic Bastard

Vam fer l’activitat de les raquetes on gairebé al inici ens varem separar en quatre grups i dins d’aquests quatre grups hi havien 12 persones que de les quals vam fer uns altres grups de 4 alumnes que vam fer per guiar-nos mútuament l’un de l’altre fins a un cert punt en el qual ens vam tornar agrupar tots i vam seguir la ruta prevista, per sort amb cap accident.
Per nosaltres va ser graciós ja que sempre que havíem caminat per la neu sempre ens haviem enfonsat per les botes i ara podiem mourens amb molta facilitat per qualsevol terreny, tambe la orientació a la neu és un món totalment diferent, vaja que a tots els que llegeixin el blog es una activitat molt recomanable i divertida. Per la meva opinió, tots els temes relacionats amb la neu es sinonim de passarmo molt be ja que la barientat de activitats es molt extensa. I ja no parlem del que significa poder sortir a camp obert, a un terreny que destaca per ser espectacular a nivell de bellesa i que fa que encara que la sortida fos cansada valgués molt la pena i ens deixes amb ganes de mes.
El final del dia, per rematar vàrem seguir amb els minuts de glòria, i tot i que el que es va parlar alla es quedarà alla, sempre recordaré les anècdotes de boxa.



Powered by Wikiloc

dilluns, 20 de febrer de 2017

Tallers a la neu - Porté-Puymorens

Al arribar vam anar a Portee Puymorens, una estacio d’esqui situada a França. alla vam fer una serie de tallers per començar a introduirnos en la neu. Els tallers eren: Nivologia, Arvas, Piolets, Rapels a la neu i refugis de fortuna.
Nivologia: En Aquest taller,  ens van ensenyar les diferents capes que conte la neu i segons aquestes capes quin risc d’allau hi ha, Vam veure que la neu esta formada per diferents capes. Utilitzan Pales, sondes i cordills vam treure un bloc de neu per poder observar aquestes capes.
DVA: En aquest taller vam utilitzar DVA, Detector Victimes Allau. Pales i Sondes, vam enterrar un DVA i amb l’altre seguir les instruccions que ens donava havíem de trobar el lloc on estava situat, un cop el lloc estava trobat, amb la sonda havíem de punxar la neu fins trobar algo que creguéssim que fos el DVA, i després amb la pala fer un forat per treure la víctima.
Piolets: En aquest taller vam apendre a utilitzar els piolets en cas que rellisquéssim per una pendent pronunciada a la neu i ens poguem detenir en seguretat, per fer aixó, vam fer un tobogan per poder baixar per alla, la tècnica d'autodetenció en piolets es: Iniciem un gir per clavar el piolet a la neu i ens coloquem boca avall aguantant fortament el piolet amb les dos mans sota el nostre cos, amb la cara cap a l’altre costat on estigui la pica del piolet.
Refugis de Fortuna: En aquest taller vam apendre a fer refugis de fortuna en la neu en cas de  haguem de pasar la nit a la neu, vam veure que hi ha diferents tipus de refugis, un seria fer una especia de tomba sempre mes petit que la teva alçada i per protegir-nos del fred colocar objectes al damunt perque no surti tant d’aire calent. L’altre es fer un forat en una pendent de la neu, en el forat que hi hagi una mica de pendet per fer que l’aire calent es mantingui i a la porta taparo amb blocs de neu.

Rapels: En aquest taller ens van ensenyar a fer rapels en la neu, per baixar mes rapidament. Un d’aquest rapels seria fer una especia de seient a la neu i colocar a la persona que millor sapiga baixar amb piolets, la resta del grup baixa rapelant a partir d’aquella persona i al final aquest ultim baixa utilitzan els piolets. Un altre tipus seria fent un triangle de forces utilitzan 2 piolets es coloca un piolet horitzontal una mica enterrat i l’altre dret a darrera el 1r, al final aquest dos piolets es poden recuperar, un altre seria utilitzan el bolet, que utilitzan la corda es faria una volta amb una corda en que hi hagues bastant de diametre.

Text: Martí Tegido.

dijous, 16 de febrer de 2017

Guiatge a peu B: L'Olla de Roses.

Aquest era el torn de la Kiara, la Lidia, en Lluis i en Jose que ens van portar a fer la olla de roses. El dia no semblava gaire bo fins que no van haver passat unes hores. Vam sortir de l’institut amb una boira que no ens permetia disfrutar al cent per cent de les vistes del cap de creus però que ens va servir molt per aprendre a orientar-nos sense visió. Vam començar pujant per un corriol ja conegut per tots en el qual hi ha un tros de grimpada que sempre tots esperem. un cop a dalt ens trobàvem a davant del dolmen del cap de l’home, una de les parades de la ruta megalítica de la zona del cap de creus. Vam seguir caminant fins el puig on vam haver d'abrigar-nos ja que començava a bufar el vent. Vam continuar fin al Pla d’en Causa i ens vam allargar fins al puig de l’àliga on es veia absolutament tot blanc, ja que la boira no ens deixava veure a mes d’uns 10 metres. Baixant del pic de l’àliga ens vam topar amb un cartell que no havíem vist mai que indicava un camí fins a unes coves que no coneixíem, La cova de la lloba. Ens vam emportar una sorpresa al trobar-les, ja que desprès de tant de temps passant per aquella zona encara no ens n’havíem adonat. Ela guies del dia van saber trobar el camí de tornada ja que ens havíem desviat per poder anar a trobar les coves. Tot i la dificultat de visió i el desviament pres a ultima hora els guies han portat molt be al grup sense cap problema. 

Text i fotos: Nil Vico.


 

dijous, 9 de febrer de 2017

Guiatges BTT A per les muntanyes del Cap de Creus

El dia 9 de Febrer del 2017 vam fer els guiatges de muntanya amb btt de la classe A.
La ruta va ser des de l’insti fins a punta Falconera passant pels Grecs, des de punta Falconera fins al Puig alt passant per cap Norfeu i acabant al mas d’en Causa. Després del mas d’en Causa vam anar al poblat Visigotic i llavors al mirador, on al final no hi vam pujar.
Vam tornar a l’insti passant pel Passeig Marítim de Roses. Va ser una ruta molt dura però molt divertida perque hi havien corriols molt xulus i el paisatge era genial. Feia bon dia però hi havia vent en contra a la pujada del Puig alt.
El vent matava molt en les pujades perque venia de cares. La majoria de les baixades van ser per corriols i algunes per pista i algunes per asfalt.
Els guies que ens van portar ho van fer molt bé per ser la primera vegada que conduien el grup en bici.

Text: Jim Stam



Tarteres i grimpades!!!

Avui, dijous 9 de Febrer, els de la classe de la B hem anat a fer tarteres i grimpades al Puig de Queralbs i al Puig Saquera.
Ha estat un ruta força dura, ja que nomes començar fèiem 380 metres de desnivell. El terreny era molt rocós i amb moltes punxes, tot hi així el dia ens ha acompanyat molt bé, ja que feia sol amb una mica de vent que refrescava els nostres cossos i ens baixava la temperatura corporal.

El gran esforç físic de la primera pujada, ja ha deixat a molts alumnes sense aigua i això perjudicava molt al grup i a ells. Hem seguit pujant per una pujada força pronunciada i això ha fet que quan arribàvem a dalt molts estàvem esgotats.
Hem arribat a on es trobaven les tarteres. Quan hem arribat, en Xavi ens ha tornat a explicar la posició correcta per si teníem algun dubte. Al primer en baixar efectivament ha estat en Xavi, en un tres i no res estava a baix: "l'spiderman" li diguem.
A tots els hi ha agradat i molts han repetit. Al segon intent, el jovent ja havia agafat la pràctica i ja feien grans salts en comptes de fer petites passes. Ha sigut una molt bona experiència! Qué sense dubte tornaríem a repetir.

Seguíem pujant muntanya cap a dalt i ens trobem la segona tartera, aquesta una mica més llarga i amb rocs més grans. Aquesta només l'han fet alguns quants, ja que la pujada que havies de fer per poder tornar a on es situaven les motxilles era dura i patinava bastant degut a les roques, per això molts no l'han fet. Encara ens quedava molt camí per arribar al nostre destí.

Cap a la 1:30 hem arribat al lloc on havíem de grimpar. Grans roques que s’interposaven entre nosaltres i el nostre final. Hem fet quatre trams de grimpades, on les dos últims ja eren més complicats que les dues primeres.

Quan hem arribat a dalt no hi havia camí, el camí l’havíem d'anar obrint nosaltres amb les nostres passes. Cada pas que fèiem era una guerra entre punxes i matolls que a penes et deixaven fer dues passes seguides sense rebre alguna punxada.
Ha estat una baixada llarga i esgotadora, els quàdriceps amortiguaven els impactes quan es flexionaven les cames.

Degut al tipus de terreny, els nois i noies del cafemn relliscaven i queien de culs, per sort ningú s'ha fet mal, gràcies als bons reflexes que tenen aquesta joventut. Només ha quedat en petits ensurts que fan que l'aventura sigui més emocionant i puguis riure de tu mateix.

Un cop a baix me girat per veure tot el treball que he fet durant la ruta, i efectivament, em podia sentir orgullosa de com havia treballat avui. A vegades les passes curtes et porten abans al teu lloc. Pensant en que em podia aportar aquesta ruta, em va venir a la ment una frase que em va dir un dia un professor “el premí que rebem al final del camí ha estat el trajecte que hem fet per completar aquest camí” i sí tenia tota la raó, perquè avui he après que si confies en tu mateix i no et rendeixes pots aconseguir tot el que et proposes i molt més, la fe està a dintre de la teva persona i només tu pots decidir abandonar-la.

La muntanya t’atorga tot el que tu li ofereixes.


Text: Kiara López.


dijous, 2 de febrer de 2017

El meu primer guiatge BTT A!

M’ha sortit fatal!! Ahir vaig estar tot el dia nerviós i pensant mil coses, que en cas de que poguéssim passar durant el guiatge d’avui, hauríem de saber reaccionar bé i amb rapidesa, però per mala sort. No va ser del tot així.

Desprès de les dos primeres hores teòriques, vam fer un pati de mitja horeta, en Toni ens va avisar que tan bon punt s'acabés la mitja hora de pati, obria la porta del circuit i tothom havia de sortir amb la bicicleta preparada per escalfar. Per mala sort 5 companys nostres no van ser a temps de sortir. El dia ja començava malament. La ruta es separava en 3 trams, el primer el feien en Didác i en Bartis, el segon jo i en Fortea, i l’últim en Nasim i l’Àlex. Vam arrancar motors des de l’institut dirigint-se cap a l’elefant blau, llavors vam continuar fins al ‘cortijo’ llavors passàvem per els estanys de Vilaüt on vam trobar un fotimer de basses de fang, i des de allà vam anar directes a Pedret, allà començava el meu tram. Em vaig equipar amb el walkie-talkie, i estava decidit ha fer un magnific guiatge, ho tenia tot preparat i estudiat i practicat. No se com, em va sortir com el cul!! No regulava la velocitat, vam anar des de Pedret, passant per Marzà, i fins a Vilanova de la Muga en 20 minuts! Havia d’estar 1.30h de guiatge i ja portava la mitat de la ruta en 20 minuts.
A Vilanova no ens va sortir gens bé les explicacions, i els meus companys, amb raó, es queixaven del ritme que havia portat durant aquell primer tram. Des de Vilanova fins Castelló, va ser un agradable passeig, vam calmar molt més al grup i vam gaudir del bonic dia que feia. Però desitjaria no haver entrat a Castelló. Va ser un caos, un company va caure perquè em vaig parar massa i de cop. Les explicacions se'ns van quedar curtes, encara ens quedava molt de temps i ja gairebé havíem acabat el tram, vaig intentar fer una volta pels carrers del poble per fer una mica de temps, però va ser impossible. Un cop vam arribar al punt final de el tram, el Pont Vell de Castelló d’Empúries, se'm va venir el món a sobre, tenia la ruta estudiada de ‘pé a pà’, però m’havia anat tot malament, vaig mirar la cara d’en Toni i ja sabia que la nota no seria gaire bona, ni tan sols sabia si aprovaria però és la vida, potser aquesta experiència em servirà a no confiar tant que està tot controlat i que tot sortirà bé. Perquè a vegades les coses no surten tant bé.


  Text: Biel Barranco.   





     

dimarts, 31 de gener de 2017

Guiatges BTT pel Cap de Creus B

El passat dimarts 31 de gener, vam continuar els segons guiatges que teniem per fer. Ens vam separar en dos grups, els més forts i els que ens costava més.
El guiatge estava dividit en tres trams, el primer consistia d'anar des de l'institut fins la Punta de Falconera. Va ser un tram una mica físic ja que havíem de fer la pujada dels grecs, però tot el tram va esta força bé.
El segon tram consistia d'anar des de la Punta de Falconera fins el Pla d'en Causa, el tram més dur de la ruta, amb unes pujades molt fortes i difícils de pujar. Es necessitava un bon nivell físic per poder-les pujar sense baixar cap cop de la bici, i poca gent va poder-les fer.
I per últim vam fer el tram desde el Pla d'en Causa fins l'institut, un tram el qual no es necessitava gaire físic ja que hi havia forces baixades i uns bons corriols per anar controlant la nostra tècnica sobre la bicicleta, però al ser l'últim tram va ser força cansat ja que portàvem molta de fatiga a sobre.
 El grup el qual portava en Ruben va haver de marxar ràpidament cap a l'institut ja que un dels companys va caure i va trencar el casc i es va fer mal, i una altre companya, a principis de la ruta va haver de tornar cap a l'institut perquè no es trobava gens bé.
Tot i que van passar alguns problemes els guiatges van sortir molt bé.

Text: Lydia.




Guiatge a peu B: Portbou a Vilamaniscle

El dimarts 31 de Gener vam anar a fer una ruta a peu guiada per els meus companys en Martí, en Sergi, en Biel i l'Alex. Tot just va sonar el timbre a les 8:00 AM varem pujar al bus que ens esperava per portar-nos cap Portbou. Al arribar allà en Biel i l'Alex van començar a guiar, primer de tot ens van explicar informació sobre Portbou. Vam començar a pujar una pujada una miqueta forta, llavors els guies es van anar tornant amb en Martí i en Sergi mentrés fèiem el camí.
Quan paravem en punts claus de la ruta els quatre guies ens feien explicació sobre flora i fauna de la zona. Van fer molt bones explicacions! Ens van explicar coses sobre la guerra civil i el pas de frontera. Una mica més amunt em va sorprendre la vegetació de la zona de les Alberes ja que es molt diferent a la que normalment veiem. Varem seguir pujant fins arribar al cim de Querroig. Al arribar a dalt gairabé ningú tenia aigua i els companys tenien set. Els guies ens van dir que ja no quedava gairé, que tot seria baixada i alguna que altre pujada petita. Al arribar a Vilamaniscle hi havia una font on tothom va emplenar la ampolla o el camel bac per poder veure aigua. El bus ens va venir a buscar a les 16:00 PM a Vilamaniscle i vam anar cap a Roses.
A mi aquesta ruta em va agradar vastant ja que hi havien molt bones vistes i vaig poder apendre més sobre aquella zona.

Text i fotos: Eloy Mercado  




dilluns, 30 de gener de 2017

Taller de teatre al Cicle Formatiu CAFEMN

Al llarg dels mesos de gener i febrer es realitzen 5 sessions de dos hores  de teatre emmarcades en l’assignatura de Dinàmica de Grups.
El professor de teatre Salva Manera és l’encarregat de dinamitzar aquestes sessions amb l’objectiu principal d’ajudar als alumnes del cicle formatiu ha treballar la seva expressivitat, perdre la vergonya i construir el seu propi  personatge.
Aquests aspectes són molt importants per la seva formació com a guies d’activitats en el medi natural, el treball de cara al públic i la capacitat creativa dels nostres alumnes.
Es comencen les sessions amb diferents exercicis d’escalfament , escolta i consciència de grup.
La segona part de cada sessió està basada en la improvisació de petites obres per part dels alumnes. Es treballa en petits grups que van canviant en cada sessió.
En la sessió final es representaran davant d’un públic de l’institut les millors improvisacions que hagin escollits els propis alumnes del taller.








dijous, 26 de gener de 2017

Les Salines

El dia 26 de gener vam anar a fer una excurció a la neu, vam anar les dues classes, l'excursió es tractava de tenir un primer un contacte amb la neu abans de la fer la excursió de 4 dies a la neu.
Vam arribar a Maçanet de Cabrenys cap a les 09:00-09:30, vam arribar en el nostra punt de sortida els professors es van explica com es posaven les polaines mentrés que la gent se la posaven ja va començar una petita guerra de boles de neu, un cop tothom les tenia posades vam anar a la plaça central de Maçanet de Cabrenys i allà en Xavi Vileia ens va fer una breu explicació sobre la massa d'en Roldan i des del punt de la plaça ens vam posar en marxa. Vam Caminar uns quants metres per el poble fins que vam agafar el camí en direcció les Salines no era un camí molt difícil però si era molt cansat. Un cop vam arribar en el refugi tothom o casi tothom va entrar a dintre una i els qui volien podien anar a pujar amb en Ruben, Roger, Eva i en Xavi Casorran. La veritat jo no tenia moltes ganes de anar-hi pero la veritat a mesura que anavem pujant anàvem veien unes vistes precioses al final vam pujar a la muntanya de les Salines des de adalt podiem veure el refugi on estaven els altres, a la baixada de la muntanya de les Salines sens va anar molt la pinça perquè tots vam baixar a de la manera que volia alguns baixaven estirats,altres corrents, altres tirant bolas de neu.
Un cop vam tornar al refugi el temps va canviar i va començar a fer una mica de ventisca i vam tenir que marxar però abans de començar a baixar vam tornar a fer una altre guerra de boles. Vam començar a baixar i ens vam para a en una font per qui vulgues recarregar la seva cantimplora vam continuar, caminat i fen guerra de boles. Un cop vam arribar Maçanet de Cabrenys a les 15:30 i els professors ens van deixar anar a fer una volta per el poble fins a les 16:00 que venia el autocar que ens tornaria a Roses.

Text i fotos: Tolia Asensio Bosch.





dimarts, 24 de gener de 2017

Primers guiatges de BTT B

El passat dimarts 24 de gener, vam començar a fer els guiatges, i curiosament el primer tram va ser el meu. Teníem que anar de Roses fins a Empuriabrava, passant per Pedret, Castelló, i el parc dels Aiguamolls. Com és normal, el meu company de ruta, el Agus, i jo, estàvem molt preocupats, nerviosos, espantats… Vam fallar en moltes coses, però vam fer unes quantes de bones, no som perfectes, però tinc que reconèixer que es podia treballar-ho millor. Per part meva, el segon intent será extraordinari.

Pel que fa la resta de la ruta, no suposava un nivell físic alt en condicions favorables y normals, ja que ja estava feta posterior-ment, però no eran condicions favorables ni normals. Va ploure els dos dies anteriors seguits, per tant, va fer que les rieres desbordessin i que les basses tinguessin un tamany important. 

En definitiva, va ser una ruta per aprendre a guiar, i tots els guies vam aprendre alguna cosa a millorar, sobretot la actitud. Estic impacient de veure l'evolució dels guiatges i la millora personal que encara podem fer.


Text:David Aguilera