dimecres, 28 de juny de 2017

Tancament de curs 2016-2017

Dia: 13 de juliol del 2017
Hora: 19 hores

Tancament de curs i projecció del documental del crèdit de síntesi: TEASER.

dimarts, 16 de maig de 2017

Preinscripció CAFEMN 2017-2018

Calendari:

Presentació sol·licituds: del 16 al 24 de maig de 2017.
Publicació llistes amb barem provisional: 6 de juny de 2017.
Reclamacions: del 7 al 9 de juny del 2017.
Resolució reclamacions: 12 de juny de 2017.
Sorteig número de desempat: 15 de juny de 2017.
Publicació llistes amb barem definitiu: 14 de juny de 2017.
Publicació llistes ordenades definitives: 19 de juny de 2017.
Publicació llistes d'admesos: 3 de juliol de 2017.
Període de matriculació o confirmació de plaça: del 4 al 11 de juliol de 2017.

Període extraordinari en cas de vacants: Cal posar-se en contacte amb el centre a partir del 4 de setembre.

Documentació obligatòria:

La sol·licitud, que serà única, es presentarà en el centre demanat en primera opció.
Original i fotocòpia del:
- Llibre de Família o altres documents relatius a la filiació pels alumnes menors d'edat.
- DNI/NIE d'ambdós pares i tutors pels alumnes menors d'edat.
- DNI, NIE o Passaport de l'alumne.
- Targeta d'identificació Sanitària (TIS) de l'alumne/a.
- Certificat de l'ESO amb mitjana númerica o del darrer curs realitzat (3er ESO)

Horaris de secretaria:

Dilluns a divendres: 8.30 h a 13.30 h.
Dilluns tarda: 15.00 h a 17.00 h.


diumenge, 7 de maig de 2017

Raid Intercicles a Terrassa

El proper dijous i divendres marxem cap a Terrassa a participar al VI Raid Intercicles a Terrassa. Aquí teniu les últimes informacions que ens han fet arribar des de l'organització:

Benvinguts/es company/es,

Ja tenim tot a punt pel VI Raid intercicles. Tot a punt és un dir, perquè sempre hi ha coses per acabar!!!!, però segur que sortirà bé i ens ho passarem genial!!

Aquest any el raid canvia de format, és a dir, deixem el format estrella habitual  dels últims Raids per fer un format circular, per nosaltres format margarita. Això vol dir que farem un recorregut circular en BTT per on anirem trobant diferents proves o seccions. Aquestes seccions o proves tindran un horari de tancament, per tant, pot ser que alguns participants no puguin realitzar alguna prova i hagin de continuar el recorregut circular mínim establert per l'organització. No hi ha cap prova obligatòria, excepte fer el recorregut circular, però evidentment això implica no aconseguir puntuar en les proves/seccions.

Per tant, començarem i acabarem amb la btt. Podeu portar una motxilla amb material que creieu necessari: menjar, beguda, farmaciola, etc, sabatilles de muntanya si voleu fer més còmodament alguna secció o prova com el vertical running o l'orientació. Encara no tenim clar la possibilitat de fer prova de cordes per temes logístics però en cas de fer-la el material ho posa l'escola. (De moment no hi compteu!!!)

Tota la informació al respecte la trobareu aquí:


Al brífing us ho detallarem amb més deteniment, no patiu!!

Punt de trobada:
Us convoquem a totes/es a la nostra escola el dijous 11 de maig de 15 a 16h. A mesura que arribeu, deixareu les bicicletes al pati de l'escola (Boxes) i us portarem caminant a deixar motxilles a la zona d'acampada (instal·lacions esportives amb vestuaris), a pocs metres de l'escola.


A partir d'aquí, per centres, i en grups, realitzareu una gimcana per la ciutat de terrassa, puntuable pel Raid del divendres!!!

A les 18h, un cop acabada la gimcana tindreu fins les 19h per muntar el campament i fer dutxa si us cal.

De 19h a 20:30h Brífing a la sala d'actes de l'escola.

20:30h-22:30h sopar alumnes

*el sopar de germanor de professors/es començarà a les 21h, un cop tinguem l'alumnat sopant.

23h tothom al campament a dormir.

*com a mínim un professor per escola hauria d'allotjar-se al campament amb els alumnes participants per tenir una mica de control de la zona.

El divendres a les 7:30h hauria de quedar totalment neta la zona d'acampada. Com els autocars tindran habilitat un pàrquing al costat del campament podeu guardar les motxilles als autocars.

A les 8h tothom a l'escola, equipats per realitzar el Raid intercicles!

Important:
El raid començarà de forma neutralitzada des de l'escola per tant, l'inici i final de la competició no coincideixen. Un cop finalitzat el Raid i l'entrega de premis, podeu optar a tornar lliurament a la zona d'acampada per fer la dutxa o bé marxar directament.


Espero que vingueu preparats, hem fet un raid pensant en vosaltres i els vostres alumnes!!!

Per qualsevol cosa, dubtes o preguntes, resto a la vostra disposició.

Salutacions i ens veiem molt aviat!!!!

divendres, 5 de maig de 2017

Submarinisme a Colera!!!

Avui l'alumnat ha gaudit d'una sessió de bateig en submarinisme a les magnífiques aigues de la Costa Brava Nord. Un gran dia per fer immersió ens ha acomapanyat i hem gaudit com mai de l'entorn marí. Per molts era la seva primera experiència en aquest àmbit i la seva valoració ha sigut clara: volem repetir!!! Gràcies a tot l'equip del Diving Colera que han fet que tot això hagi estat possible!!







dimecres, 3 de maig de 2017

Crèdit de síntesi 2017 - Seguim endavant!!

Dimecres 3 i 4 de maig 2017, Pujada al Pic de la Gallinasa, un dels pics de les serrelades dels Pirineus.

3 de maig del 2017

Ens quedava la part de conducció a peu per realitzar tot el que quedava Crèdit de Síntesis i desgraciadament per la meteorologia de la setmana en que duïem a terme una nova experiència i aventura en grup no ho varem poder fer.

La part que quedava de pujar el pic de la Gallinassa l'equip de professors del CAFEMN ho va postposar pel dia 3 i 4 de maig.

De bon hora pel matí a les 8:00 en punt, ens va recullir un autocar que ens portaria fins la banda francesa creuant la frontera, exactament el poble de Arles, que allà seria el punt de sortida de la pujada fins al refugi de Batere, on faríem nit.

L'autocar ens va deixar en un pàrquing molt gran, vam descarregar motxilles i tots els sacs els vam carregar a la furgoneta d'en Xavi Vilella, que ens els duria fins el refugi.

El dia es començava enfosqui, i això que eren les tres quarts de deu del matí i ja queien quatre gotes i semblava que la cosa aniria a més. Alguns vam protegir les motxilles amb unes bosses expresses per tapar i cobrir tota la motxilla perquè no s'ens mulles el material i la roba, d'altres hu feien amb bosses d'escombreries que se'ls hi anava trencant pel camí per les branques en els corriols, etc.

La pujada al refugi va ser divertida, vam trobar i passar per tot tipus de camins i vam veure tot tipus de vegetació.

Hi havia gent que tenia moltes ganes de arribar de una vegada al refugi perquè la meteo no acompanyava.
Amb pluja intensa vam arribar cap al voltant de les 4 de la tarda al refugi de Batere, un refugi que ens va donar alegria a tots per les seves instal·lacions que ens oferia. Ens vam repartir tots les habitacions, compartint lliteres un amb l'altre. Des de que vam arribar fins l' hora de sopar vam tindre temps lliure de fer el que nosaltres volguéssim.
Vam sopar tots junts a fora el portxo del refugi. Al acabar vam fer el tancament del dia i una mica de explicació del que venia demà.

4 de maig del 2017

Em llevo ven d'hora, a les sis i mitja per tenir temps a repassar si tenia be la motxilla per fer el cim,tot el material que necessitava, guants, gorro, jaqueta, ulleres de sol, el pals, etc..., també per recollir el sac i posar tot el material que no utilitzaria i que em faria nosa per fer el cim en una altre bossa.

A les 7:30 tothom a esmorzar per quan abans millor poder sortir i fer el cim. Ens van repartir les polaines i els grampons que cada un tenia i que la nit anterior ens els vam provar i posar a mida.

A les vuit i mitja ja érem fora, caminant tots junts com si fos una expedició. Mentrés anava pujant muntanya i camí no parava de fer fotos, perquè realment la ocasió valia la pena. Feia un dia perfecte, un cel blau serè però amb algun núvol que estava allà fent nosa. A uns pocs metres per pujar al cim ens vam col·locar tots els grampons i ens vam anar enfilant un darrera l'altra per la divisòria fins a dalt.

Les vistes eren impressionants, estàvem per sobre els núvols que es veien, el paissatge del canigó nevat, la alegria del grup, tothom feia fotos, uns amb els altres i també una fotu de grup que no hi faltes.

Ja baixant cap el refugi de Batere va començar entrar una boira densa que hu tapava tot però anant tots junts vam aconseguir arribar el refugi aproximadament a les 2: 15. Vam dinar i ja directament ens verem preparar tots per a les tres i mitja marxar cap a Arles.

De camí de tornada feia fred i hi havia una pluja bastant intensa que ens va deixar tots molls.
Jo i un grup de nois vam arribar al pàrquing primers, on ens esperava el bus per poder marxar cap a casa. Els altres ja anaven venint. Nosaltres aprofitàvem per canviant-se la roba molla per una muda de recanvi que estigués seca.

Va ser un final de crèdit espectacular, per la unió del grup viscut aquest dos dies i per les vistes i el paisatge que ens ha ofert l'entorn en tot moment.

Text i fotos: Miquel Saurí



dilluns, 24 d’abril de 2017

Crèdit de síntesi 2017: 3 dies i tornem!!



Dilluns 24 d’abril

Era el primer dels 5 dies de crèdit de síntesi i estàvem tots molt nerviosos però a la vegada amb moltes ganes de començar. Per ser el primer dia hem començat  bastant a tope amb moltes disciplines esportives diferents. Començem amb vela lleugera desde Roses fins a Empuriabrava on hem agafat les bicis i hem anat fins a l’hipica on sortia un grup a cavall i ens anavem canviant en tres torns i acabant arribant en BTT fins a La Vinca on hem instal·lat la zona de campament al costat  d’unes gorges d’aigua calenta on ens hi hem banyat qui ha volgut. Tot i haver fet moltes activitats no ha sigut un dia molt físic ja que hem anat mentalitzats i dosificant l’energia sabent que ens esperen 4 dies més i segurament més durs tant físicament com mentalment.
Ara toca descansar i carregar-nos d’energia per a afrontar el crèdit de sintesi de la millor manera possible.
Text: Nil Vico.




Dimarts 25 d'abril del 2017






Dimecres 26 d'abril del 2017

Santuari de les Salines, són les 8:00 del matí i està ploguen, només d'escoltar com cauen les gotes de sobres sabia que s'havia acabat, que per desgràcia fins aquí arribava el nostre viatge...pel moment. Mentre ens ficàvem la roba de bici per anar a esmorzar una bona tassa de xocolata calent, amb en Juan mútuament expulsàvem aquests sentiments d'impotència i ràbia, no volíem tornar a casa de cap manera... Però la realitat era un altre, ens esperava un dia llarg... Vaig ser un dels primers en sortir de les tendes, feia un fred gelador a causa de la combinació de vent i pluja que en pocs minuts feia que les mans se't congelessin. Mentre esmorzàvem tapats per unes tendes força amples, muntades pels nostres magnífics professors, es rumorejava per algunes boques que tornaríem a l'institut a estudiar, a allò que molta gent va ficar mala cara, negant-se a aquesta possibilitat. Tothom esperava la palabra del cap màxim, fins que va arribar en Xavi Vilella a dir-nos lo que tothom es pensava, tornada al institut, però clar, l'objectiu s'havia transformat en arribar, descarregar tot i muntar tendes per tal de assecar-les.

Els que acabaven d'esmorzar o ja portaven una bona estona sortien corrents per tal de desmuntar les tendes, vaig arribar un dels primers i qui estava? en Xavi Casorran com un sergent ,fotin-li xispa, ganes, donant indicacions a tothom per agilitzar la recollida, per tal de continuar amb el que encara quedava. I clar com baixes fins a Maçanet de Cabrenys? Es clar... La lona gegantesca que cobria les 42 bicis, plena d'aigua, coberta de taulons que hi eren a dalt pel vent, que pesaven lo seu, aquí molta gent es va ficar mans a la massa per tal de treu-lo el més ràpid possible, lo que va comportar també la meitat del personal amb les mans molles i fredes entrant al refugi on habitaven aquells dos amables francesos a escalfar-se amb el foc.
Era l'hora de marxar, en Roger Pujol va cridar a tothom per fer una mica de mobilitat per escalfar, al poc temps va arribar en Ruben Lamas i tothom en rodona escoltant-lo molt atentament perquè explicava el pla del dia. La baixada fins a Maçanet de Cabrenys va ser ràpida i segura, fent 3 miniparades per reagrupar. Al arribar ens esperava el bus, fins que vam desmuntar bicis, canviar-nos i cooperar en la càrrega de les furgos d'assistència, el dia semblava que no acabava. L'arribada a l'institut va ser dura, la gent cansada i mig dormida a tot gas a descarregar coses, tothom agafava de tot i corrents cap a lloc cobert, alguns desesperats, com jo, que no trobaven coses pels nervis o per no recordar on ho va ficar. Després de fer la feina, que no sempre agrada, vam fer el tancament a la mediateca on en Xavi Vilella ens va donar la millor notícia del dia, que dimecres 3 de maig de 2017, tornaríem a pel objectiu.

Text i fotos: Facu Leiva. 

divendres, 31 de març de 2017

Setmana de vela i caiac

Comença una nova experiència, una activitat que molts de nosaltres no solem practicar, però això, no es una barrera, ni un limit insuperable, més aviat, és un estímul que ens remou l'inquietud, i així doncs, estem preparats per aprendre tot el que se'ns ensenya.
És el primer dia, em sento una mica inquieta per saber com anirà tot, no és habitual per a mi navegar en Caiac, però alguna cosa em fa pensar que valdria la pena, que ja que mai m'hi he endinsat dins el món del Caiac, em sento preparada per començar a descobrir de què tracta.
Comença el dia, avui naveguem a Llançà, primer de tot, els monitors es presenten i ens ensenyen les instal·lacions, ens acaben explicant més o menys el planing del dia i de la setmana. Un cop acabat, comencem amb classes de teoria, on se'ns presenta molta informació nova, i d'altres conceptes que alguns ja en tenien coneixement, la classe és distreta, fem alguna activitat en grup per començar a realitzar alguna dinàmica grupal. Finalment comencem la part pràctica, amb un auto-buidable de 2 (Caiac de mar descobert per a 2 persones) ens ensenyen la tècnica del paleig, la frenada, el control del gir, l'equilibri dins el caiac, i la confiança en la navegació. Després vam jugar a alguns jocs com per exemple, fer dos equips i passar-nos una pilota 10 vegades per guanyar. O el joc del piano, que treballàvem l'equilibri intercanviant-nos les posicions del Caiac. Les coses surten bastant bé, i no se'ns fa molt difícil de conduir. Tothom surt bastant content de la primera sessió, esperant que la pròxima sigui millor que la d'avui.
Comença el segon dia, avui ens trobem a Sant Pere Pescador, naveguem pel riu Fluvià, on molts de nosaltres no solem anar-hi, m'hi afegeix-ho. Coneixem les seves altres instal·lacions, i el seu terreny, ens espera un gran dia.
Acabarem veient el final del riu Fluvià, on desemboquen les aigües que hi circulen, i com s'endinsa dins l'aigua del mar. Primer ens van explicar com navegar amb un SK2 i què fer en cas de bolcar, així practicar-ho fent una petita ruta fins la desembocadura. Trepitgem la sorra de la platja de Can Comes i fem una petita parada on molts juguen a llençar-se dins l'aigua i finalment esmorzaven. Va ser molt entretinguda la sortida ja que era una mica diferent al caiac de 2 descobert, l'estabilitat era més reduïda de forma que per un petit moviment brusc que fessis al Caiac, s'inclina molt fàcilment i pot provocar que bolquem.
Finalment fem un tancament del dia on s'han de respondre tres preguntes. "Què t'ha agradat?, Què milloraries?" i "Que has après?". D'aquesta forma els monitors podien gestionar les hores aprofitant per fer activitats on aprenguem i ens semblin més divertides. I no ens deceben, així continua el tercer dia.
Estem a Dimecres, els monitors, com sempre, comencen a indicar-nos el que hem de fer, primer de tot, hem de descarregar Caiacs i Pales, canviar-nos i esmorzar. Un cop acaba l'hora d'esmorzar comencem a practicar amb SK1 i ens ensenyen a bolcar i treure't el cubre, com practicar el rescat a una altra persona, com frenar i com girar, alguns jocs per jugar amb l'equilibri i fer alguna activitat grupal més dinàmica.
La veritat, la gent surt bastant contenta de la sessió ja que el que ens preocupava a molts era aprendre a bolcar, estar sota l'aigua i estar lligat, on has de fer-te sortir tu sol, era un mal de cap que ens tenia preocupats, però una vegada més seguim en peu, i no ens decebem a nosaltres mateixos, així que aconseguim aprendre a bolcar, a no perdre el control sota l'aigua, aprenem a calmar-nos i a maniobrar sota l'aigua sense problemes.
Ha estat un dia bastant distret i divertit.
Arribem a la penúltima sessió, ens trobem a Santa Margarita, al canal del final del passeig, primer de tot, una vegada més, descarreguem els Caiacs i esmorzem, una vegada fet, procedim a canviar-nos i a posar-nos el material (Armilla i Cubre) i ens dividim en dos grups, per així practicar el guiatge amb Caiac. Fem una volta en Cap i Cua, i per parelles de 2 guiem una estona per els canals de Santa Margarita, expliquem alguna cosa que haguem après anteriorment sobre Santa Margarita i canviàvem.
Tots estan bastant contents i arriben al canal comentant algunes coses que han passat durant la ruta, pel que es podia veure, tots o casi tots en tornaven bastant contents.Arriba l'últim dia, el dia en que ho haurem de donar tot, el dia de l'examen, ningú hi va amb por, potser una cosa que em va agradar de veure era com els meus companys s'enfrontaven a l'examen pràctic segurs de ells mateixos i amb confiança, estava segura de que estàvem preparats per examinar-nos.
L'examen el varem fer al GEN de Roses, on just hi havia una competició de vela que molts ens vam quedar mirant al veure com navegaven aquells nens que a terra, ens semblaven tant petits.
El dia se'ns fa una mica llarg per el sant examen teòric però una vegada més, sortim contents al veure que la setmana ha anat tant bé.
En resum, els aprenentatges no han sigut pocs els que hem adquirit, però el que de veritat m'emplena es veure com tots hem seguit units, ens una setmana plena d'aventures i d'històries noves, una vivència més que guardem cada un de nosaltres en el nostre interior, una marca que no es borra.
Espero poder repetir aquestes aventures amb tota la classe d'aquí un temps per tornar a reviure aquests moments que tant es trobaran a faltar.

Text i foto: Julia Taulera.







Aquesta setmana els alumnes del CAFEMN en específic el grup B, hem tingut la setmana intensiva de vela i winsurf.
En aquesta setmana hem repassat els conceptes que ja sabíem de vela, winsurf i ens hem tornat a embarcar a la mar.
El primer dia la meteo era acceptable així que després de repassar tots els conceptes de teoria (rumbs, parts de la vela, parts del winsurf, nusos, etc...) ens van ensenyar com muntar un RS y un winssurf, un cop acabat vam poder provar les sensacions de tornar a navegar.
El segon dia, la meteo era molt dolenta per navegar, ja que feia massa vent i la cosa anava en augment durant el dia, així que ens vam equipar hi ha primera hora ens vam embarcar. Es va notar molt que feia vent, ja que tothom bolcava cada dos per tres, personalment la meva experiència va passar per totes les fases des de divertida fins a preocupant, ja que el meu company Sofian i jo vam entrar en l'aigua i tot anava bastant bé, però de cop sense saber perquè vam bolcar, després ens van explicar que es el que feiem malament. Un cop bolcats els guies es van acostar amb la llanxa i ens van donar les instruccions per tornar a desbolcar, vam tornar a bolcar molts mes cops i el mar ens estava enviant mar a dins això va fer que el final ens tinguessin que venir a buscar amb la llanxa.
El tercer dia la meteo tampoc ens afavoria però per lo menys ja es podia navegar sense tants problemes com el dia anterior, encara que la sensació tèrmica era molt baixa
El quart dia el vent va tornar a agafar força i això va fer que no poguéssim navegar a primeres hores, així que vam aprofitar i vam començar repassar com es preparava el winsurf i els RS, també vam fer examen de nusos. Quan va arribar el migdia el vent va amainar una miqueta i això va fer que poguéssim sortir a navegar una estoneta.
El cinquè dia i últim, la meteo per fi ens va deixar navegar en condicions, una bona sensació tèrmica, i no feia gaire vent, i això es veia reflectit en les ganes de la gent, molta gent va notar la diferència amb el winsurf, ja que anaven molt "sobrats" comparat amb els altres dies. També en vela, ja que ningú a bolcat i tots hem navegat molt millor que els altres dies.
En definitiva una setmana molt intensa, i un altre experiència per a la butxaca.

Text: Ibu Mballow
Fotos: Ivan Medinilla



 



divendres, 24 de març de 2017

Ruta de 3 dies en BTT al Bassegoda

1er DIA BTT:


Dimarts 21 de Març del 2017, les 8 del matí, qui anava a dir que uns nois que al Setembre anaven a les classes de BTT sense ulleres, sense guants, amb la bici destrossada acabarien embarcant-se en una aventura tant impressionant com es la de anar de Roses al Cim del Bassegoda en bicicleta de muntanya…
Doncs allà hi érem, tots ben vestits, amb tot el material necessari, amb les bicis a punt, tot preparat. Després de repassar tot el material vam deixar les motxilles de campament a la furgoneta i ens vam preparar per sortir cap al nostre objectiu, el refugi de Bassegoda, fundat l'any 1965 que està a una alçada de 800m, a la població d'Albanyà.
La ruta del primer dia va tenir 65km de distància i un desnivell positiu de 350+, sense contar la pujada fins al refugi de Bassegoda, pujada que era molt dura, cosa que va fer que ni jo ni la Marta la poguéssim fer, encara que ens va saber greu, vam poder descarregar totes les motxilles dels nostres companys i tot el menjar dels 3 dies i el estris de cuina, amb la ajuda d'en Roger.
La ruta era llarga, una mica pesada inclús, però estar acompanyat de companys com aquests, a qui els apassiona l'esport i la muntanya fa que 65km es quedin curts i vulguis seguir vivint aventures i moments com en Moha i en Xavier banyant-se. Moments inoblidables que com dic no serien possibles sense els meus companys i sense els nostres professors, que son uns grans educadors dins de l'aula, però sobretot son unes excel·lents persones al medi natural.
Al arribar al refugi tothom es va instal·lar i es va agrupar dins de les diferents habitacions i vam poder descansar d'aquesta ruta tant llarga. Faltava sopar per poder anar a dormir però per agafar gana i son els professors ens van proposar una cursa d'orientació pels voltants del refugi, jo la vaig fer amb l'Adrià i en Xavier, i vam tardar uns 38 minuts, encara que això es el de menys, ja que era de nit i com era d'esperar s'havia d'intentar fer passar una miqueta de por als nostres companys, així que ens vam amagar i quan va passar el següent grup no ens ho vam pensar i els vam espantar, pobre Moha, va fer un bot del susto que ens vam començar a riure tots una bona estona. (Cal dir que a nosaltres també ens van espantar, i molt)
Després de la cursa d'orientació tocava cuinar als companys de la classe B, que ens van preparar una sopa que va entrar sola, i uns talls de pollastre que estaven boníssims.

Un cop cansats i sopats vam anar a dormir, ja que encara quedaven molts kilòmetres per recórrer i sobretot, moltes aventures per viure.   

Text: Sergi Tous.

2on DIA BTT:

 El segon dia d’aquesta excursió tant intensa ens vam despertar a les 7h del matí després de fer 67 km el dia anterior, a les 8h vam recarregar energies esmorzant be pe què ens esperava un dia molt llarg i dur. A les 9h vam començar a pedalejar en direcció nord-est amb una baixada de ciment en que no et podries desconcentrar ni un moment per les grans velocitats que podries agafar i algunes paelles difícils de controlar si no frenaves prou posteriorment, fins arribar al coll de Pincaró, i d’allà a St. Bartomeu de Pincaró el punt més baix del dia, es a dir que vam baixar uns 800 metres de desnivell només començar. Però al acabar la baixada tot just ara començàvem a descobrir el que és la bicicleta de muntanya, ens esperàvem uns 12 km de pujada constant amb un parell de trossos amb planer. Els professors van fer dos grups un grup que era el d’en Ruben que era per les persones amb més capacitat física i tècnica i poder arribar o acostar-se al naixement de la Muga i un segon grup que era el d’en Toni en que estarien les persones que no estaven tan be físicament o mentalment com per afrontar aquell repte. La gent del meu grup vam començar bastant forts i això va fer que algun es quedes endarrere i s’hagués de quedar a esperar a l’altre grup que vindria al cap de poc pel mateix camí i s’agruparia amb ells, però la majoria van aguantar molt be aquella interminable pujada que mai s’acaba que arriba fins l’Hostal de la Muga on en aquest punt ja era un gran repte arribar aquí ja que és un lloc difícil físicament i, per tant ja era un repte arribar aquí, i d’aquí vam deixar les bicicletes amagades al costat de la carretera i vam seguir caminant per una antiga pista amb molta pendent i plena de fulles que feien que no veiessis on trepitjar, fins arribar a un corriol que directament et portava a una zona de terra vermella preciós amb unes pendents molt pronunciades per on vam baixar corrents, es una zona que recomanaria a qualsevol persona per visitar per que és un lloc meravellós, però has de tenir un mínim de capacitat física per poder arribar-hi, al baixar era molt agradable veure les cales de felicitat que tenia la gent al arribar allà dalt i poder haver observat i tocat aquella terra preciosa. 
Quan vam baixar i vam tornar a agafar les bicis teníem uns 2km de pujada bastant dura fins arribar a la Collada Subirana on ens vam trobar amb els dos grups. El primer grup va començar a baixar per arribar al peu de la muntanya i van començar a pujar, mentre nosaltres estàvem recuperant forces menjant alguna cosa i recarregar una miqueta d’aigua del cotxe d’assistència que ens seguia per tots els llocs on podia baixar. Al arribar al peu la gent estava nerviosa per que no sabia si aguantaria la ultima pujada la més dura de totes la més intensa, i la majoria es va prendre un gel per poder aguantar. Per poder afrontar aquest repte tothom anava al seu ritme i els que estaven al segon grup que estaven més forts van atrapar al primer grup i d’allà es van barrejar, personalment vaig veure que totes les persones a que avençaves estaven mortes aquella pujada infernal va ser ja no els hi quedava alè però tots van poder arribar al Coll Principi, on alla les cares eren de ràbia de fàstic tothom desitjava que s’acabés aquest dia, però encara quedava per qui li quedava forces arribar al coll del Bassegoda i d’allà pujar caminant fins el cim. Per culpa de la pujada anterior tant forta la gent es va tirar enredera i no es va atrevir a pujar al coll i van anar ja cap el refugi, al arribar al coll del Bassegoda ens vam trobar amb les persones lesionades o que no podrien suportar aquest dia tant intens i amb elles vam pujar al cim, on cap al final hi havia un tros de grimpada per arribar a dalt. Al arribar a dalt tothom somreia per les meravelloses vistes que hi havia des d’aquell cim tant alt i que tothom sabia que valia la pena l’esforç i el sacrifici i l’energia gastada per poder observar aquella pau i tranquil·litat que et transmet al mirar aquestes meravelloses vistes que ens ha proporcionat la mare naturalesa.

Al acabar vam baixar fins on vam deixar les bicis i d’allà al refugi per una pista molt dolenta amb moltes pedres, difícil i amb unes quantes paelles molt tancades que si no tenies cura era molt fàcil caure. Al arribar al refugi ja teníem el berenar a punt, i varem tenir un parell d’horetes per descansar i els encarregats de cuina van començar a cuinar. I a les 20h el sopar ja estava a punt per ser devorat per les vesties del CAFEMN que mengen molt, al acabar vam fer la cloenda i llavors vam anar a dormir.  

Text: Marc Sargatal.

3er DIA BTT:

 23 de Març. Últim dia de lluita contra el nostre objectiu, acabar la ruta i tornar cap al institut satisfets de la victòria.
Ens esperava un dia senzill però degut als dies anteriors sens podria fer pesat, ja que estàvem cansats, amb agulletes i dolors.
Ens llevem aviat, a les 7:00 del matí, vam començar a preparar les nostres motxilles, i vam deixar el refugi en bones condicions.
Quan estem tots preparats agafem les bicis, i comencem fent una baixada fins arribar a Albanyà. Per el camí vam tenir uns quants imprevistos, que era alguna lesió lleu i alguns cops a  bicis.
Arribant a Albanyà ens dirigim a Sant Llorenç de la Muga per la carretera amb grups de 4 aprofitant rebufo. A Sant Llorenç agafem el camí natural de la Muga, un camí planer, passem per el pantà de Boadella, les Escaules, Pont de Molins, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries, Empuriabrava i aquí va finalitzar el camí.
Al principi del camí natural de la Muga, ens esperava la primera pujada, la més difícil del dia, desprès alguna que altre pujada però no molt complicades. Vam fer parades a el pantà de Boadella, les Escaules i Vilanova de la Muga.
Al acabar el camí vam fer un descans a la platja d'Empuriabrava, just al costat de la desembocadura del riu Muga i alguns atrevits es van banyar!

En aquell moment l'eufòria al tenir l'institut ens va revolucionar a tots, vam agafar les bicis, últim esforç per arribar, i, objectiu complert. Vam arribar victoriosos, davant d'un rival molt dur, la muntanya del Bassegoda.


Text: Gerard Pons.

FOTOS