dijous, 23 de febrer del 2017

Ski alpí i snowboard - Les Angles

Desprès de tres dies seguits fen activitats a la neu vam anar a les pistes d’esquí de Les Angles. Abans de marxar ja havíem llogat el material i el teníem reservat a una botiga de Llívia, la mateixa població on dormíem. Abans d’anar cap a les pistes vam anar a recollir el material i el vam carregar al bus.
Un cop vam ser a les pistes ens vam posar les botes i vam pujar amb el telehuevo.
Quan ja estàvem a dalt ens vam separar entre els que fèiem esquí alpí i els que feien snow i llavors vam fer grups segons el nivell. Vam deixar les motxilles a una sala on desprès vam dinar i ens vam posar en marxa. Vam estar tot el matí esquiant fins a la una del mitg dia quan vam fer una parada d’una horeta per dinar i descansar i desprès ja va ser fins a les 4.30 que vam recollir les motxilles i vam fer la última baixada amb les motxilles fins abaix de tot on hi havia el pàrquing.

Ens esperaven 3 horetes d’autobús fins arribar a casa.





dimecres, 22 de febrer del 2017

Ski de fons - La LLosa

El dimecres 22 de febrer vam anar a l'estació d'esquí de la Llosa, a fer esquí a fons.
L'autobús ens va deixar en el parquing de l'estació a le 9:30h i uns monitors de l'estació de la LLosa ens van vindre a buscar per rebre el grup.
A tot el grup, ens van dirigir cap una sala i ens van preguntar si saviem esquiar i haviem practicat algun cop l'esqui a fons.
Ens van separar en grups de nivells de aprenentatge. Cada grup amb un dels 4 monitors diferents. Ens vam posar les botes de fer esqui a fons, que només tenen enclatge per la punta devantera de la bota. Vam agafar els esquis i el monitor de cada grup ens deia que surtissim a pista seguint-lo amb ell.

Ens vam separar tots en grups, hi ens van explicar primer de tot el material que utilitzariem. Els pals, com s'agafen, les botes, com són i els esquis, quines caracteristiques tenen els esquís de fons respecte els altres.

Al acabar les explicacions ens vam posar a fer diferents activitats per guanyar equilibri i seguretat amb els esquis. Vam jugar al mocador amb esquis, però sense pals, exercicis sobre els esquis per guanyar equilibri, vam fer curses entre nosaltres, sense pals i amb els esquis posats i moltes activitats més.

Cap a les 11:15h vam surtir a pista només amb els esquis posats, sense els pals. Ens van dir que els pals els fariem servir a la tarda quan anessim a fer el recorregut llarg per l'estació seguint la traça marcada que deixaven els esquis.

Ens van ensenyar a desplaçar-nos correctament, fent lliscar els esquis, també a frenar en baixada fent cunya i moltes altres tècniques.

Vam parar de 1h a 2h tarda i després hi vam tornar, ja si amb els pals que era un ajud per martenir millor l'equilibri i per ajudar-te a fer l' impuls per poder desplaçar-nos per la traça.
Ens van deixar més lliures i poder agafar més velocitat amb els esquis ja que el mati no ens deixaven i també poder fer algunes baixades i practicar la tècnica de frenada. A les tres vam endreçar tot el material i vam anar a buscar les motxilles i ens varem anar cap el bús direcció a Llívia. Ha estat un gran día!!!!

Text: Nil Vico. 


dimarts, 21 de febrer del 2017

Raquetes de neu - Pic Bastard

Vam fer l’activitat de les raquetes on gairebé al inici ens varem separar en quatre grups i dins d’aquests quatre grups hi havien 12 persones que de les quals vam fer uns altres grups de 4 alumnes que vam fer per guiar-nos mútuament l’un de l’altre fins a un cert punt en el qual ens vam tornar agrupar tots i vam seguir la ruta prevista, per sort amb cap accident.
Per nosaltres va ser graciós ja que sempre que havíem caminat per la neu sempre ens haviem enfonsat per les botes i ara podiem mourens amb molta facilitat per qualsevol terreny, tambe la orientació a la neu és un món totalment diferent, vaja que a tots els que llegeixin el blog es una activitat molt recomanable i divertida. Per la meva opinió, tots els temes relacionats amb la neu es sinonim de passarmo molt be ja que la barientat de activitats es molt extensa. I ja no parlem del que significa poder sortir a camp obert, a un terreny que destaca per ser espectacular a nivell de bellesa i que fa que encara que la sortida fos cansada valgués molt la pena i ens deixes amb ganes de mes.
El final del dia, per rematar vàrem seguir amb els minuts de glòria, i tot i que el que es va parlar alla es quedarà alla, sempre recordaré les anècdotes de boxa.



Powered by Wikiloc

dilluns, 20 de febrer del 2017

Tallers a la neu - Porté-Puymorens

Al arribar vam anar a Portee Puymorens, una estacio d’esqui situada a França. alla vam fer una serie de tallers per començar a introduirnos en la neu. Els tallers eren: Nivologia, Arvas, Piolets, Rapels a la neu i refugis de fortuna.
Nivologia: En Aquest taller,  ens van ensenyar les diferents capes que conte la neu i segons aquestes capes quin risc d’allau hi ha, Vam veure que la neu esta formada per diferents capes. Utilitzan Pales, sondes i cordills vam treure un bloc de neu per poder observar aquestes capes.
DVA: En aquest taller vam utilitzar DVA, Detector Victimes Allau. Pales i Sondes, vam enterrar un DVA i amb l’altre seguir les instruccions que ens donava havíem de trobar el lloc on estava situat, un cop el lloc estava trobat, amb la sonda havíem de punxar la neu fins trobar algo que creguéssim que fos el DVA, i després amb la pala fer un forat per treure la víctima.
Piolets: En aquest taller vam apendre a utilitzar els piolets en cas que rellisquéssim per una pendent pronunciada a la neu i ens poguem detenir en seguretat, per fer aixó, vam fer un tobogan per poder baixar per alla, la tècnica d'autodetenció en piolets es: Iniciem un gir per clavar el piolet a la neu i ens coloquem boca avall aguantant fortament el piolet amb les dos mans sota el nostre cos, amb la cara cap a l’altre costat on estigui la pica del piolet.
Refugis de Fortuna: En aquest taller vam apendre a fer refugis de fortuna en la neu en cas de  haguem de pasar la nit a la neu, vam veure que hi ha diferents tipus de refugis, un seria fer una especia de tomba sempre mes petit que la teva alçada i per protegir-nos del fred colocar objectes al damunt perque no surti tant d’aire calent. L’altre es fer un forat en una pendent de la neu, en el forat que hi hagi una mica de pendet per fer que l’aire calent es mantingui i a la porta taparo amb blocs de neu.

Rapels: En aquest taller ens van ensenyar a fer rapels en la neu, per baixar mes rapidament. Un d’aquest rapels seria fer una especia de seient a la neu i colocar a la persona que millor sapiga baixar amb piolets, la resta del grup baixa rapelant a partir d’aquella persona i al final aquest ultim baixa utilitzan els piolets. Un altre tipus seria fent un triangle de forces utilitzan 2 piolets es coloca un piolet horitzontal una mica enterrat i l’altre dret a darrera el 1r, al final aquest dos piolets es poden recuperar, un altre seria utilitzan el bolet, que utilitzan la corda es faria una volta amb una corda en que hi hagues bastant de diametre.

Text: Martí Tegido.

dijous, 16 de febrer del 2017

Guiatge a peu B: L'Olla de Roses.

Aquest era el torn de la Kiara, la Lidia, en Lluis i en Jose que ens van portar a fer la olla de roses. El dia no semblava gaire bo fins que no van haver passat unes hores. Vam sortir de l’institut amb una boira que no ens permetia disfrutar al cent per cent de les vistes del cap de creus però que ens va servir molt per aprendre a orientar-nos sense visió. Vam començar pujant per un corriol ja conegut per tots en el qual hi ha un tros de grimpada que sempre tots esperem. un cop a dalt ens trobàvem a davant del dolmen del cap de l’home, una de les parades de la ruta megalítica de la zona del cap de creus. Vam seguir caminant fins el puig on vam haver d'abrigar-nos ja que començava a bufar el vent. Vam continuar fin al Pla d’en Causa i ens vam allargar fins al puig de l’àliga on es veia absolutament tot blanc, ja que la boira no ens deixava veure a mes d’uns 10 metres. Baixant del pic de l’àliga ens vam topar amb un cartell que no havíem vist mai que indicava un camí fins a unes coves que no coneixíem, La cova de la lloba. Ens vam emportar una sorpresa al trobar-les, ja que desprès de tant de temps passant per aquella zona encara no ens n’havíem adonat. Ela guies del dia van saber trobar el camí de tornada ja que ens havíem desviat per poder anar a trobar les coves. Tot i la dificultat de visió i el desviament pres a ultima hora els guies han portat molt be al grup sense cap problema. 

Text i fotos: Nil Vico.


 

dijous, 9 de febrer del 2017

Guiatges BTT A per les muntanyes del Cap de Creus

El dia 9 de Febrer del 2017 vam fer els guiatges de muntanya amb btt de la classe A.
La ruta va ser des de l’insti fins a punta Falconera passant pels Grecs, des de punta Falconera fins al Puig alt passant per cap Norfeu i acabant al mas d’en Causa. Després del mas d’en Causa vam anar al poblat Visigotic i llavors al mirador, on al final no hi vam pujar.
Vam tornar a l’insti passant pel Passeig Marítim de Roses. Va ser una ruta molt dura però molt divertida perque hi havien corriols molt xulus i el paisatge era genial. Feia bon dia però hi havia vent en contra a la pujada del Puig alt.
El vent matava molt en les pujades perque venia de cares. La majoria de les baixades van ser per corriols i algunes per pista i algunes per asfalt.
Els guies que ens van portar ho van fer molt bé per ser la primera vegada que conduien el grup en bici.

Text: Jim Stam



Tarteres i grimpades!!!

Avui, dijous 9 de Febrer, els de la classe de la B hem anat a fer tarteres i grimpades al Puig de Queralbs i al Puig Saquera.
Ha estat un ruta força dura, ja que nomes començar fèiem 380 metres de desnivell. El terreny era molt rocós i amb moltes punxes, tot hi així el dia ens ha acompanyat molt bé, ja que feia sol amb una mica de vent que refrescava els nostres cossos i ens baixava la temperatura corporal.

El gran esforç físic de la primera pujada, ja ha deixat a molts alumnes sense aigua i això perjudicava molt al grup i a ells. Hem seguit pujant per una pujada força pronunciada i això ha fet que quan arribàvem a dalt molts estàvem esgotats.
Hem arribat a on es trobaven les tarteres. Quan hem arribat, en Xavi ens ha tornat a explicar la posició correcta per si teníem algun dubte. Al primer en baixar efectivament ha estat en Xavi, en un tres i no res estava a baix: "l'spiderman" li diguem.
A tots els hi ha agradat i molts han repetit. Al segon intent, el jovent ja havia agafat la pràctica i ja feien grans salts en comptes de fer petites passes. Ha sigut una molt bona experiència! Qué sense dubte tornaríem a repetir.

Seguíem pujant muntanya cap a dalt i ens trobem la segona tartera, aquesta una mica més llarga i amb rocs més grans. Aquesta només l'han fet alguns quants, ja que la pujada que havies de fer per poder tornar a on es situaven les motxilles era dura i patinava bastant degut a les roques, per això molts no l'han fet. Encara ens quedava molt camí per arribar al nostre destí.

Cap a la 1:30 hem arribat al lloc on havíem de grimpar. Grans roques que s’interposaven entre nosaltres i el nostre final. Hem fet quatre trams de grimpades, on les dos últims ja eren més complicats que les dues primeres.

Quan hem arribat a dalt no hi havia camí, el camí l’havíem d'anar obrint nosaltres amb les nostres passes. Cada pas que fèiem era una guerra entre punxes i matolls que a penes et deixaven fer dues passes seguides sense rebre alguna punxada.
Ha estat una baixada llarga i esgotadora, els quàdriceps amortiguaven els impactes quan es flexionaven les cames.

Degut al tipus de terreny, els nois i noies del cafemn relliscaven i queien de culs, per sort ningú s'ha fet mal, gràcies als bons reflexes que tenen aquesta joventut. Només ha quedat en petits ensurts que fan que l'aventura sigui més emocionant i puguis riure de tu mateix.

Un cop a baix me girat per veure tot el treball que he fet durant la ruta, i efectivament, em podia sentir orgullosa de com havia treballat avui. A vegades les passes curtes et porten abans al teu lloc. Pensant en que em podia aportar aquesta ruta, em va venir a la ment una frase que em va dir un dia un professor “el premí que rebem al final del camí ha estat el trajecte que hem fet per completar aquest camí” i sí tenia tota la raó, perquè avui he après que si confies en tu mateix i no et rendeixes pots aconseguir tot el que et proposes i molt més, la fe està a dintre de la teva persona i només tu pots decidir abandonar-la.

La muntanya t’atorga tot el que tu li ofereixes.


Text: Kiara López.


dijous, 2 de febrer del 2017

El meu primer guiatge BTT A!

M’ha sortit fatal!! Ahir vaig estar tot el dia nerviós i pensant mil coses, que en cas de que poguéssim passar durant el guiatge d’avui, hauríem de saber reaccionar bé i amb rapidesa, però per mala sort. No va ser del tot així.

Desprès de les dos primeres hores teòriques, vam fer un pati de mitja horeta, en Toni ens va avisar que tan bon punt s'acabés la mitja hora de pati, obria la porta del circuit i tothom havia de sortir amb la bicicleta preparada per escalfar. Per mala sort 5 companys nostres no van ser a temps de sortir. El dia ja començava malament. La ruta es separava en 3 trams, el primer el feien en Didác i en Bartis, el segon jo i en Fortea, i l’últim en Nasim i l’Àlex. Vam arrancar motors des de l’institut dirigint-se cap a l’elefant blau, llavors vam continuar fins al ‘cortijo’ llavors passàvem per els estanys de Vilaüt on vam trobar un fotimer de basses de fang, i des de allà vam anar directes a Pedret, allà començava el meu tram. Em vaig equipar amb el walkie-talkie, i estava decidit ha fer un magnific guiatge, ho tenia tot preparat i estudiat i practicat. No se com, em va sortir com el cul!! No regulava la velocitat, vam anar des de Pedret, passant per Marzà, i fins a Vilanova de la Muga en 20 minuts! Havia d’estar 1.30h de guiatge i ja portava la mitat de la ruta en 20 minuts.
A Vilanova no ens va sortir gens bé les explicacions, i els meus companys, amb raó, es queixaven del ritme que havia portat durant aquell primer tram. Des de Vilanova fins Castelló, va ser un agradable passeig, vam calmar molt més al grup i vam gaudir del bonic dia que feia. Però desitjaria no haver entrat a Castelló. Va ser un caos, un company va caure perquè em vaig parar massa i de cop. Les explicacions se'ns van quedar curtes, encara ens quedava molt de temps i ja gairebé havíem acabat el tram, vaig intentar fer una volta pels carrers del poble per fer una mica de temps, però va ser impossible. Un cop vam arribar al punt final de el tram, el Pont Vell de Castelló d’Empúries, se'm va venir el món a sobre, tenia la ruta estudiada de ‘pé a pà’, però m’havia anat tot malament, vaig mirar la cara d’en Toni i ja sabia que la nota no seria gaire bona, ni tan sols sabia si aprovaria però és la vida, potser aquesta experiència em servirà a no confiar tant que està tot controlat i que tot sortirà bé. Perquè a vegades les coses no surten tant bé.


  Text: Biel Barranco.