dijous, 9 de febrer de 2017

Guiatges BTT A per les muntanyes del Cap de Creus

El dia 9 de Febrer del 2017 vam fer els guiatges de muntanya amb btt de la classe A.
La ruta va ser des de l’insti fins a punta Falconera passant pels Grecs, des de punta Falconera fins al Puig alt passant per cap Norfeu i acabant al mas d’en Causa. Després del mas d’en Causa vam anar al poblat Visigotic i llavors al mirador, on al final no hi vam pujar.
Vam tornar a l’insti passant pel Passeig Marítim de Roses. Va ser una ruta molt dura però molt divertida perque hi havien corriols molt xulus i el paisatge era genial. Feia bon dia però hi havia vent en contra a la pujada del Puig alt.
El vent matava molt en les pujades perque venia de cares. La majoria de les baixades van ser per corriols i algunes per pista i algunes per asfalt.
Els guies que ens van portar ho van fer molt bé per ser la primera vegada que conduien el grup en bici.

Text: Jim Stam



Tarteres i grimpades!!!

Avui, dijous 9 de Febrer, els de la classe de la B hem anat a fer tarteres i grimpades al Puig de Queralbs i al Puig Saquera.
Ha estat un ruta força dura, ja que nomes començar fèiem 380 metres de desnivell. El terreny era molt rocós i amb moltes punxes, tot hi així el dia ens ha acompanyat molt bé, ja que feia sol amb una mica de vent que refrescava els nostres cossos i ens baixava la temperatura corporal.

El gran esforç físic de la primera pujada, ja ha deixat a molts alumnes sense aigua i això perjudicava molt al grup i a ells. Hem seguit pujant per una pujada força pronunciada i això ha fet que quan arribàvem a dalt molts estàvem esgotats.
Hem arribat a on es trobaven les tarteres. Quan hem arribat, en Xavi ens ha tornat a explicar la posició correcta per si teníem algun dubte. Al primer en baixar efectivament ha estat en Xavi, en un tres i no res estava a baix: "l'spiderman" li diguem.
A tots els hi ha agradat i molts han repetit. Al segon intent, el jovent ja havia agafat la pràctica i ja feien grans salts en comptes de fer petites passes. Ha sigut una molt bona experiència! Qué sense dubte tornaríem a repetir.

Seguíem pujant muntanya cap a dalt i ens trobem la segona tartera, aquesta una mica més llarga i amb rocs més grans. Aquesta només l'han fet alguns quants, ja que la pujada que havies de fer per poder tornar a on es situaven les motxilles era dura i patinava bastant degut a les roques, per això molts no l'han fet. Encara ens quedava molt camí per arribar al nostre destí.

Cap a la 1:30 hem arribat al lloc on havíem de grimpar. Grans roques que s’interposaven entre nosaltres i el nostre final. Hem fet quatre trams de grimpades, on les dos últims ja eren més complicats que les dues primeres.

Quan hem arribat a dalt no hi havia camí, el camí l’havíem d'anar obrint nosaltres amb les nostres passes. Cada pas que fèiem era una guerra entre punxes i matolls que a penes et deixaven fer dues passes seguides sense rebre alguna punxada.
Ha estat una baixada llarga i esgotadora, els quàdriceps amortiguaven els impactes quan es flexionaven les cames.

Degut al tipus de terreny, els nois i noies del cafemn relliscaven i queien de culs, per sort ningú s'ha fet mal, gràcies als bons reflexes que tenen aquesta joventut. Només ha quedat en petits ensurts que fan que l'aventura sigui més emocionant i puguis riure de tu mateix.

Un cop a baix me girat per veure tot el treball que he fet durant la ruta, i efectivament, em podia sentir orgullosa de com havia treballat avui. A vegades les passes curtes et porten abans al teu lloc. Pensant en que em podia aportar aquesta ruta, em va venir a la ment una frase que em va dir un dia un professor “el premí que rebem al final del camí ha estat el trajecte que hem fet per completar aquest camí” i sí tenia tota la raó, perquè avui he après que si confies en tu mateix i no et rendeixes pots aconseguir tot el que et proposes i molt més, la fe està a dintre de la teva persona i només tu pots decidir abandonar-la.

La muntanya t’atorga tot el que tu li ofereixes.


Text: Kiara López.


dijous, 2 de febrer de 2017

El meu primer guiatge BTT A!

M’ha sortit fatal!! Ahir vaig estar tot el dia nerviós i pensant mil coses, que en cas de que poguéssim passar durant el guiatge d’avui, hauríem de saber reaccionar bé i amb rapidesa, però per mala sort. No va ser del tot així.

Desprès de les dos primeres hores teòriques, vam fer un pati de mitja horeta, en Toni ens va avisar que tan bon punt s'acabés la mitja hora de pati, obria la porta del circuit i tothom havia de sortir amb la bicicleta preparada per escalfar. Per mala sort 5 companys nostres no van ser a temps de sortir. El dia ja començava malament. La ruta es separava en 3 trams, el primer el feien en Didác i en Bartis, el segon jo i en Fortea, i l’últim en Nasim i l’Àlex. Vam arrancar motors des de l’institut dirigint-se cap a l’elefant blau, llavors vam continuar fins al ‘cortijo’ llavors passàvem per els estanys de Vilaüt on vam trobar un fotimer de basses de fang, i des de allà vam anar directes a Pedret, allà començava el meu tram. Em vaig equipar amb el walkie-talkie, i estava decidit ha fer un magnific guiatge, ho tenia tot preparat i estudiat i practicat. No se com, em va sortir com el cul!! No regulava la velocitat, vam anar des de Pedret, passant per Marzà, i fins a Vilanova de la Muga en 20 minuts! Havia d’estar 1.30h de guiatge i ja portava la mitat de la ruta en 20 minuts.
A Vilanova no ens va sortir gens bé les explicacions, i els meus companys, amb raó, es queixaven del ritme que havia portat durant aquell primer tram. Des de Vilanova fins Castelló, va ser un agradable passeig, vam calmar molt més al grup i vam gaudir del bonic dia que feia. Però desitjaria no haver entrat a Castelló. Va ser un caos, un company va caure perquè em vaig parar massa i de cop. Les explicacions se'ns van quedar curtes, encara ens quedava molt de temps i ja gairebé havíem acabat el tram, vaig intentar fer una volta pels carrers del poble per fer una mica de temps, però va ser impossible. Un cop vam arribar al punt final de el tram, el Pont Vell de Castelló d’Empúries, se'm va venir el món a sobre, tenia la ruta estudiada de ‘pé a pà’, però m’havia anat tot malament, vaig mirar la cara d’en Toni i ja sabia que la nota no seria gaire bona, ni tan sols sabia si aprovaria però és la vida, potser aquesta experiència em servirà a no confiar tant que està tot controlat i que tot sortirà bé. Perquè a vegades les coses no surten tant bé.


  Text: Biel Barranco.